Café, l'últim colom.

La vida des del meu punt de vista era molt diferent que des del punt de vista de la nostra prontagonista, Natàlia. Jo vaig ser un dels primers coloms en estar a casa seva. El seu marit, Quimet, era un enamorat de la meva raça. Es pasava tot el dia parlant-li a Natàlia de nosaltres. Ademés que li deia a la seva dona Colometa. Em diuen Café i vos explicaré la caiguda de la meva raça a la casa d'aquest matrimoni. Al principi sols erem jo i una bella colometa. Però poc després l'home de la casa volgué fer negoci amb nosaltres i la familia augmenta. Prompte vingueren dues criatures precioses, primer l'Antoni i després la Rita. La dona de la casa començà a treballar en una casa i aleshores va començar la nostra relació amb els dos xiquets. Tots els matins els passavem dins del pis amb aquelles dos monades. Un temps després ens insalaren en una habitació molt obscura, a dins del pis. Tot pareixia anar vent en popa, però un dia la Colometa explotà. Ja no suportava més estar en aquella situació i decidí posar fí al periode dels coloms en aquella casa. Es pasa mesos intentant acabar amb nosaltres, el que feia era sacsejar els ous dels nostres estimats colomets per a que no nasqueren. El seu pla havia funcionat, habia acabat amb nosaltres per sempre més. L'ultim que vaig quedar vaig ser jo, que vaig morir una tarda al terrat on tan m'agradava passar les vesprades solejades, prenent l'aire. Va ser un hospedaje molt llarg però va acabar mal per alguns companys. No obstant això li agraeixc la cura que va tindre de nosaltres la Natàlia, perquè si haguera sigut pel tarròs d'en Quimet no haguera aplegat a aquesta llarga edat.

La plaça del diamant

En aquest llibre ens trobem el relat sobre una filla d’una família nombrosa que te que anar-se’n a viurer amb el seu oncle . Durant l’història Conxa podríem dir la protagonista coneix al seu estimat nomenat  Jaume.

Ens trobàvem a la presó , jo i les meves filles sense saber que podíem fer , aquella vida era més que pobra , no teníem on duxar-nos , el menjar era escàs i l’higiene mes pobra encara.

Tot va canviar quan la meva filla s’assabentà de la mort del meu marit Jaume , no podia resistir el mal , eren ja massa pèrdues , el meu oncle , la meva mare , el meu marit , pensava que la realitat sens feia pesada a mi i a les mevs filles però amb un poc d’ànim en sortirem per tornar a casa .

Aquest llibre em sembla interressant i aconssetjable per als meus companys de classe ja que no es aburrit i és fàcil i a més curt de llegir.

La plaça del diamant

Aquest llibre m'ha agradat, però així i tot, es  feia un poc pesat, de vegades hi havia personatges que apareixien a l'historia i no sabies be qui eren i m'ho tenia que tornar a llegir per a saber qui era el qui parlava en eixe moment.

A aquest llibre es poden veure les diferents personalitats que te Quimet, unes vegades es el millor marit que es puga tenir i d'altres l'home més odiós, que hi tracta mal a la seua dona i també, com colometa aguanta totes aquestes coses del seu marit. Aquesta és una jove  que primer ja tenia un nuvi, però sènamora de Quimet i es casen. Tenen dos xiquets, Toni i Rita.

També hi podem veure com s'encontrava la societat en l'època de la Guerra Civil, i el dificil que era d'encontrar un lloc de treball.

Doncs bé a aquest llibre es narra l'historia de dos enamorats, en la qual hi han moments bons i d'altres no tan bons.

La plaça del diamant li'l recomanaria a aquelles persones que els agraden les histories d'amors dificils en l'epoca de la guerra civil, però també a tota persona que li agrade llegir, ja que és una narració que et pot ensenyar molt.

La plaça del diamant.

La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, m´ha paregut un llibre molt interessant, no només per la seva qualitat artística, sinó perquè és un llibre de fa uns quants anys (de la guerra civil), però és un llibre de realitat. Açò m´ha fet reflexionar, ja que, personalment jo no hi vaig viure aquella época, però els meus iaios sí, he pensat en la mala situació que ells han viscut, basant-me en les situacions que narra el llibre. Totes les guerres, les crisis i  els problemes familiars. No m´ha agradat molt el gir inesperat que dóna el llibre a la meitat, quan la Colometa sofreix la mort del seu marit Quimet, però al final totes les seves ferides curen i acaben tinguent una vida feliç juntament amb els seus fills i el seu nou marit Antoni, així que, es podría dir que és un final relativament feliç .Aquest llibre li´l recomanaria a totes aquelles persones que estàn interessades en unes èpoques passades, i perquè no, a qualsevol que li agrade la literatura catalana i de gran qualitat.