Tokio Blues

L'argument està narrat en primera persona per Toru Watanabe, un dels protagonistes, i part dels records que li provoca una coneguda cançó dels Beatles el tornen a l'època de la seva joventut.

Una època marcada per la mort del seu únic amic, Kizuki, parella al mateix temps de Naoko, amb qui conformava un estrany trio d'amics units per l'amistat, i que es va veure fraccionat pel suïcidi sense motiu d'aquell. A partir d'eixe moment es deixen de veure fins que es tornen a creuar en l’universitat i és allà on torna l’amistat. El dia que Naoko va complir vint anys va ser inevitable que els records de les desgràcies viscudes no feren efecte dins d’aquesta. Toru, en el seu intent per consolar-la, va anar més enllà i va arribar a una intimitat que probablement no era desitjada. Després d'aquesta estranya nit Naoko va desaparèixer i va passar molt temps perquè Toru tornés a saber d'ella.

Ni tan sols l'amistat que va fer amb Midori, una companya de la universitat un poc loca però segura d’ella mateixa i que arribaria a ser important per a ell, va fer que s'oblidés de Naoko, a qui va arribar a escriure diverses vegades buscant notícies d’ella.

Entre la seva desesperació per saber d'ella, els seus propis períodes de tristesa i les seves contínues trobades amb Midori (que també arrossegava les seves pròpies tragèdies familiars i personals) va arribar a recibir aquestes desitjades notícies, però el destí tenia preparada una altra jugada.