Jo he escollit llegir la novel-la de Haruki Murakami Tòquio Blues amb l´intenció d´aproparme, per primera vegada a una lliteratura diferent a la que fins al moment he llegit. La propia entrada del llibre ja advertia que a més de conservar l´estil de la lliteratura japonesa actual a aquest llibre tambe esta present l´estil propi de Haruki Murakami i nombroses influencies de la lliteratura occidental. Tanmateix qualsevol lector del llibre pot advertir el seu caràcter diferenciat, que no es veu resentit en absolut per la traducció, ja que a més ha estat concebut en un ámbit que podriem definir com a diferenciat, l´estil del llibre tambe ho és, al que pren part l´estil del seu autor. Açó és deu a que al llibre hi trobem una gran abundancia de de descripcions minucioses, més d´ambients que i de situacions que de personatges o objectes, sent posiblement aquest l´element de major dificultat del llibre, algunes retrospeccions espontanies i inconexes, que aporten un caràcter diferent a la lectura i un minucios treball psicológic dels personatges, que van evolucionant al llarg de la novel-la. Per a la meva impresió, el desenvolupament de la novel-la, que es lent en un principi, ens presenta un cambi un tant brusc a l´ultima part, conduit-nos a un desenllaç ràpid i complet, encara que a causa de les seves retrospeccions i al desenvolupament, hi podem percibir un final un poc obert. Jo personalment he quedat satisfet en la major part de la lectura, encara que també un tant aterbolit en alguns punts, ja que el propi estil del llibre i les seves descripcions impedixen una lectura ràpida, cosa que també permet d´aquesta manera aprofundir més dins l´argument de la novel-la i prestar més atenció a allo que ens vol transmitir l´autor, ja que els símbols són molt abundants a la novel-la. Personalment jo recomane aquest llibre a qualsevol persona i anime a que siga llegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada