Toru acava de rebre la noticia de que la Naoko s'ha suicidat, per un moment es queda parat, com si el cor li s'hagués congelat. No ho podia creure, aquella noia a la que ell tant estimava ja no hi era entre ells. L'endemà fou l'enterro, però com que una persona què es lleva la vida no hi pot ser enterrada al cementeri la veren cremar. Toru encara no ho podia creure i decidí no estar en eixos moments tan critics amb la familia de la Naoko.
Els pares de la Naoko, una vegada tenien les seues cendres, decidiren que el millor seria expandir les seues cendres per el bosc on li agradava tant jugar quan era menuda.
Toru va passar uns dies tot sol, aillat del món. No volia saber res de ningú, cada vega estava pitjor, només s'alimentava a base de alcohol i altres porqueries. La seva vida s'havia derrumbat per complet, la Midori va estar cridant-lo però no li contestava.
Una matinada en la que ja no podia més va decidir fer una locura, va acabar amb la seva vida, però avanç de fer-ho va decir escriureli unes paraules a la Midori, on li deia que sentia molt tot aço pero la seva vida no avançava en eixos moments, i era l'unica forma de posar fí a tot aquell patiment. Finalment li va dir que no l'oblidara mai, que sentia tot el que estava passant i que el perdonara algun dia, però ell no podia seguir amb aquesta situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada