Tòquio Blues (Norwegian Wood)
El llibre ens
presenta una societat que difereix d’occident , on es confronten les visions d’una
societat que encara que semble estrany parlar-ne, es profundament tradicional
amb el contrast d’una societat molt avançada tècnicament i puntera en moltes àrees.
Hi ha que
entendre que a la societat japonesa els valors de l’honra, l’honor i la superació
estan fortament arrelats dins d’esta i
que es molta la pressió que es rep, Japó en aquest últim segle XX , no només va
aconseguir recuperar-se d’una guerra sinó que a més va aconseguir situar-se
dins de les potències econòmiques(Miracle japonès), totes les dades donades de previsions
de economia van ser fortament sobrepassades, amb el cost de un pitjor mode de
vida dels treballadors , als anys seixanta la capacitat global de producció del
Japó representava el quàdruple de la del continent africà i el doble d'Amèrica
Llatina i gairebé resultava semblant a la de la resta d'Àsia junta. Però, com a
contrast, el nivell de vida era la meitat del d'Europa del Nord i la quarta
part del dels Estats Units.
Es ací on trobem
una de les grans explicacions de l’actual problema que Japó intenta fer front,
en una societat on esta clarament marcat el concepte de la “meritocràcia”, ser
una persona que no aconsegueixca complir
els seus objectius es mirat com un símptoma de debilitat, i una deshonra per a
la família.
També ens apareix
el concepte de “hikikomori” joves que per alguna situació traumàtica decideixen
no eixir de les seues habitacions, com a mode de reclusió i de barrera per a
protegir-se ells mateixa de les actituds del exterior.
Diria que m’ha
agradat el llibre perquè ens endinsa de
forma magistral en una altra cultura, tant tradicional i avançada al mateix
temps.
(Mario Garcia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada