La plaça del Diamant
Per què ocorria allò? , la gent corria de
una punta a l’altra,feia ja temps que Toni
se’n havia anat ,la mare dia que anava a un lloc bo, un lloc on anaven xiquets
de moltes famílies i que allí faria molts amics, però jo feia molt de temps que
no veia al Antoni i jo volia vore’l, i jugar, ja ni tan sols volia les seves
joguines tan sols volia que estigués allí.
Una senyora prima
, amb el pèl curt se l’havia endut ja fa temps, la mare dia que era amiga seva
eixa senyora i que el cuidaria bé que no em preocupara, però jo tenia por, allí
no estava Antoni, ja no hi havien coloms, jo volia jugar amb ells i amb l’Antoni.
La mare havia dit que el pare havia mort a la guerra, totes les nits un soroll
ens despertava i després ens tornàvem a dormir, on està l’Antoni? , es sentien
sorolls a vegades com grans piules, i la gent corria a uns llocs per a que eixes
coses no ens caigueren damunt.
(Mario Garcia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada