dimecres, 19 de juny del 2013

La plaça del Diamant, Mario Garcia

La plaça del Diamant 
Per què ocorria allò? , la gent corria de una punta  a l’altra,feia ja temps que Toni se’n havia anat ,la mare dia que anava a un lloc bo, un lloc on anaven xiquets de moltes famílies i que allí faria molts amics, però jo feia molt de temps que no veia al Antoni i jo volia vore’l, i jugar, ja ni tan sols volia les seves joguines tan sols volia que estigués allí.

Una senyora prima , amb el pèl curt se l’havia endut ja fa temps, la mare dia que era amiga seva eixa senyora i que el cuidaria bé que no em preocupara, però jo tenia por, allí no estava Antoni, ja no hi havien coloms, jo volia jugar amb ells i amb l’Antoni. La mare havia dit que el pare havia mort a la guerra, totes les nits un soroll ens despertava i després ens tornàvem a dormir, on està l’Antoni? , es sentien sorolls a vegades com grans piules, i la gent corria a uns llocs per a que eixes coses no ens caigueren damunt.
(Mario Garcia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada