TOKIO BLUES .
Perquè? Perque has desaparegut així de la meua vida?
Tu vas ser i seràs la millor persona per a mi , però tinc que acceptar la teua
pèrdua .
Sé que aquesta carta no té cap sentit ja que mai podràs llegir-la , però espere
que desde el lloc on ara t’encontres , el cel , ho veges , mentre escric totes
aquelles coses que vam fer junts en aquell passat tant bonic i imborrable a la
meva memòria .
Recordes aquelles caminates junts ? No se si t’ho vaig dir alguna vegada i en
algún moment però et puc asegurar que van ser els millors dies i moments de
la meva vida , tots aquells fins i tot ara que els recorde plore perquè mai més
els podrem fer junts .
I el dia del teu aniversari? Recordes ?
Tu ploraves perquè recordaves molt al Kizuki però jo vaig saber com consolarte i aquella nit vam fer el amor com mai podriem imaginar algún dia , crec que
eixa nit vam demostrar els dos que teniem química , i no poca .
Però des d'aquell dia tu … et vas transformar un poc , pot ser per la meua
culpa ? Mai arribare a saber-ho.
Acabares en aquell centre aïllat de tota la resta del món per a poder
recuperarte , però no , vas decidir acabar molt pijor .
Quan vaig anar a visitar-te , aquells dies jo et veía bastant bé , però que
equivocat estaba . . .
Vas acabar amb la teua vida un temps més tart . Perquè ho feres? Jo et volia.
Canviant de tema , pensé que tu i el Kizuki estareu molt be allà al cel , on
ara s’encontreu , però únicament dir-te que pronte ens tornarem a veure i
passarem tota l’eternitat els tres junts .
FÍ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada