Reflexió sobre ''El món groc'' Maria Tortosa Navarro.

Especial, lleugera, feliç, important , així és com em vaig sentir al començar a llegir aquest meravellós llibre.
Mai havia llegit un diari personal d'una altra persona , però he descubert que si ho fas , com aquest és el cas ja que el llibre és com un diari personal de l'escriptor , descobreixes coses a la teva vida i al teu voltant que eren noves per a tu , que t'ajuden a ser millor persona i que acabes necessitant.

Jo no sabia que les coses tenen el seu color propi i no sempre és el que podem veure amb un simple cop d'ull. L'autor del llibre al món del càncer l'anomenà ''món groc'' perquè és un color que ell creu que té a veure amb la malaltia. Reflexionant un poc he descobert que jo a la meva vida li posaria el color verd , ja que sempre estic rient i feliç i veig que el color verd té una relació amb això.

D'aquest llibre també m'ha cridat moltíssim l'atenció que l'escriptor afirma ser l'únic que coneix amb un peu asi i l'altre allà , literalment. Amb això vol dir que , quan va patir el càncer de cama i li la van tallar , ell va ser fort i va voler fer front als seus problemes enterrant la seua cama al cementiri.

D'aquest llibre pots arribar a aprendre moltes coses , com trobar gent igual que tu o com fer les coses ben fetes. ''Fins i tot pots arendre a fer llistes , fer llistes per a tot'' com diu l'escriptor. Les llistes ens ajuden a veure les coses d'una manera mes objectiva i a compredre-ho tot.

Aquest llibre el recomane a tots perquè crec que tots podem aprendre alguna cosa del fantàstic Albert Espinosa , fins i tot els que creuen que ja ho saben tot de la vida. Eixos crec que son als que mes ho recomane.