firmin

Firmin, la història d'una rata, amb sentiments més humans que moltes persones que conec.

La història està narrada en la dècada dels anys 60 en un barri pobre de Boston. Allí neix Firmin en una biblioteca. La seva mare, alcohòlica, es passa la vida buscant menjar i alcohol, sense preocupar-se dels seus petits. En aquesta conjuntura, Firmin, el més petit de 13 germans, es queda sempre sense buit per mamar. Així que per sobreviure, comença a menjar-se el paper dels llibres que té al seu al voltant.

A poc a poc, Firmin pansa de menjar-se els llibres a llegirlos. I a poc a poc, deixa de ser una rata i comença a transformar-se en un animal amb sentiments. Una persona? El problema, és que Firmin és una rata fastigosa. La seva família li rebutja, perquè no es comporta com una rata. I els humans tampoc li accepten, perquè és un animal i per descomptat no pot comunicar-se amb ells i cridar: “Eh, estic aquí!! Sé llegir, sóc intel·ligent i tinc sentiments!”.

Es tracta d'una història sobre la solitud. Sobre com se sent una persona que és diferent i que no encaixa en cap lloc. Coneixem a Firmin des del seu naixement i li acompanyem durant tota la seva existència. I encara que fa tot el possible per trobar el seu lloc al món i aconseguir ser feliç…passen les pàgines, s'acaba el temps de Firmin i mai aconsegueix arribar a ser el que ell vol.

És un relat malenconiós, sobre la vida que passa i la posició que ocupem en ella. De vegades és igual el que vulguem ser,o que intentem ser-ho amb totes les nostres forces. De vegades, no aconseguim trobar aquest lloc. Perquè les circumstàncies ens dirigeixen i ens posicionen. I si en aquest món ets una rata, encara que les teves accions, els teus sentiments i tot tu clami pel contrari, el món probablement et veurà sempre com una rata.

Firmin és un personatge que malbarata tendresa i malenconia. Genera tristesa…i alhora alegria. Les seves ocurrències et desperten somriures i riallades, i al moment es transformen en llàgrimes. La prosa de l'escriptor és una delicadesa. Gairebé de forma poètica descriu les vivències d'aquest petit rosegador. I ho fa sense un només diàleg en tot el llibre…excepte el propi diàleg intern de Firmin. Hi ha un parell de personatges humans que es creuen en la vida d'aquesta rata i que van definint el seu caràcter bohemi, irònic…humà, al cap i a l'últim.

Em sembla una meravella de llibre. Tant pel seu estil, com pel transfondo, com per la seva forma. Mai l'amor pels llibres havia estat traslladat d'una forma tan sincera per una rata. És un relat trist, però esperançador en el fons. Firmin lluita tota la seva vida per arribar a ser el que vol en la vida. Òbviament no pot aconseguir-ho, però no viu com una rata apestosa. I això és un al·legat en favor de la perseverança, de lluitar per ser diferent, de no conformar-se amb seguir el corrent.