Pedra de Tartera

L’últim ball de la mare

Aquests últims Nadals han sigut molt tristos, el 25 de desembre la mare ens va deixar. Va caure malalta uns quants mesos avanç, però a pesar de les xicotetes millores que havia fet, els metges ens digueren que seria molt complicat que passarà d’aquests Nadals, i així va ser. Però no podia deixar-la anar sense que complirà el seu últim desig, fer un últim ball, com aquell que va fer amb el pare quan eren joves i on li va demanar la seva mà. Volia fer el seu últim ball amb el seu fill. Aleshores, sense música, vam començar a ballar, espai, per no fer-li. Va ser un moment molt bonic, vaig veure el somriure de la meva mare metre murmurava l’entonació de la música, era un dels primers somriures que li veia fer des de que estàvem a Barcelona, i seria el últim perquè, al matí següent , els metges ens portaren una mala noticia: la mare havia mort. Però no estava del tot trist, perquè vaig veure complit l’últim desig de la meva estimada mare, fer el seu últim ball.