dimarts, 4 de juny del 2013
Tòquio blues
Imagine que si heu trobat aquesta carta és perque ja ha heu descobert la meua mort. Abans de res, dir a tothom que no ha estat culpa vostra.
Pare i Mare, simplement gràcies per tot, vosaltres sou els que des de menut em vareu ensenyar els que és bo i dolent, els que em donareu consells, els que em vareu guiar pel camí de la vida, vosaltres em vareu ensenyar a creixer, en tots els sentits. Per tot això i per molt més, gràcies.
Naoko, vida meua, t'estime i t'estimaré. Ets el millor que m'ha passat en la vida. Per favor, intenta refer la teua vida, busca algú millor que jo, segur que trobaràs a eixa persona que et farà igual de feliç com ho vaig fer jo. No plores per mi, somriu sempre, saps que m'encanta.
Toru, amic, No oblidaré mai els moments que em passat junts, gràcies per totes les rialles, ets el millor. T'estime.
No us oblidaré mai. Vos estime.
Fins sempre
Kizuki
Etiquetes de comentaris:
1BatA,
salvadorgalbisp,
toquio blues
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada