Júlia.

Júlia estava dessolada, no s’havia quin rumb agafar en la seva vida, desde feia uns diez estava estranya, no en tenia  el que li passava… La vida a la fàbrica era molt dura, tot el dia  treballant per a després arribar a casa i fer encara més feina…  veia que no hi traia  ningun fruit, anava per anar perque era la seva obligació i perque no sabria que fer si no hi anara… Després estava Rafelet un altre tema que apart de la fabrica també la preocupava…

Rafelet era un xic explendit, la millor persona que havia conegut mai, havia estat amb ell durant nou mesos, mol feliços per a ella i que no canviaria per res del món. Pero desde feia unes setmanes, es sentía extranya amb ell.. no s’havia perque li passava aixó, tal vegada l’amor que sentía per ell i la passió s’havia acabat i ara tansols quedava una rutina?  No volia pensar en deixar-lo perque el volia molt, li encantava estar en ell, es reïa molt, sempre l’ajudava quan estava trista, feia molte coses per ella. Júlia, moltes vegades pensava que si no l’estimara de veritat no  les faria i passaria olímpicament  d’ella. Una vegada, quan va eixir de la fàbrica  estava mol trista perque el seu amo l’havia monegada i ell sense pensarseu, va vindrer desde Albaida, tansols per abraçar-la i fer-la riurer, per a que es sentira millor i no plorara.

Si, Rafelet era genial, estava convençuda de que no trobaria un altre xic com ell, peró, Júlia cada vegada que anava passant el temps podria donar-se conter de que el veia més com un amic que el que realment era…

Mirall Trencat ( Álvaro Espí Mas)

Aquest llibre, la veritat es que en va agradar molt, ja que hi han moltes històries dintre d'aquesta, la qual cosa la fa certament especial, per altra part el llibre tracta d'una familia magada, una familia que a poc a poc , va morint al llarg del temps, tots els components d'aquesta familia contenen un secret que amagar, com els germans, que estaven enamorats, o la mort de Jaume ( germà menut), l'existència d'un fill a amagades, una mort a una finestra, una casa amb molt de secret, unes criades que mantenen relacions amb els amos d'aquesta casa, i qui finalment es enderrocada, amb tots eixos secrets.
La veritat esque mel vaig llegir al primer tirmestre però el llibre era molt interessant, ja que aguardava molts secrets i el recomane a tots, ja que de veritat es un llibre que m'engantxava i en feia llegir més i molt més.

Álvaro Espí Mas.

Josafat (Álvaro Espí Mas)

Aquest llibre, la veritat es que és un llibre prou interessant, a la vegada divertit, es podría dir, ja que l'història transcorre a una iglesia, o millor dit, esta bastant relacionat amb el tema de l'esglèsia, un jove, que volia ser rector, i es campaner i que manté amistats amb dues joves, Pepona i Fineta, que té uns certs encontres amb Fineta, i que aquesta cosa, a una persona com aquesta no li podrà dur res de bó, i que finalment serà un amor, tal volta mort. Això es molt interessant, ja que es un final, entre, tràgic, i graciós, es podría definir així.
Un tema interessant en aquest llibre, podríem dir que son els encontres , entre aquest dos, ja que no es un amor molt acceptat, i que la Pepona farà algo per a que tot açò s'acabe i també, Josafat es sentirà culpable de tot el que ha fet, ja que li deu fidelitat a Déu.
Aquest llibre el recomanaria a tots ja que m'agradat, es fàcil de llegir,però l'inconvenient es que el vocabulari es un poc extrany en algunes paraules, però el llibre en sí, m'agradat molt.
Álvaro Espí Mas

La Plaça del Diamant (Álvaro Espí Mas)

Doncs bé , aquesta història tracta de Natalia, o millor dit Colometa, transcorre en un temps de guerra, on aquesta jove, es casa amb Quimet, amb ell, é dos fills, Antoni, i Rita.
Es una familia primerament amb recursos estables, però que a poc a poc, a tingut que fer front a moltes coses, una d'elles , treure diners d'on fora, i per aixó la Colometa va a treballar a casa de unes persones, per treure diners.
Per altra part, un tema interessant, son els "coloms", que aquestos, estan primerament al terrat, o la part alta de la casa, però finalment acaben per tot el pis, aquesta passió la té en Quimet, que finalment  Colometa, s'enfada i fa una que altra cosa, per a posar fi a aquesta locura, que al final la feïa estar boja.
Aquesta història acaba amb la mort d'en Quimet a la guerra, i també la d'un amic íntim de Natalia, per altra part, l'aparició d'un nou amor per a la Colometa, el de l'adroguer, que després d'un patiment per no poder donar de menjar als seus fills, sorgeix aquest amor, i finalment s'acaba amb el casament dels seus fills, tant Antoni com la Rita, i amb  un nom que canviarà la seua vida, un nom que hi posa a la porta del pis, Colometa, i que ara ja més respectada, s'anomenarà com li deien verdaderament, Natalia.
Un tema ha destacar serìa un poc el maltracte que rep aquesta, ja que hi fa totes les faenes de casa, i en Quimet no l'ajuda a res, per aixó es un tema que esta perseguit a tota l'obra i també el famó "mal de genoll" d'en Quimet, o de la famosa "Maria" que tant nombrava Quimet, son uns temes, que en auqesta obra s'han repetit moltes vegades.
El recomanaria a totes aquelles persones que de veritat li agrada llegir molt, es a dir, històries llargues, ja que aquesta es molt llarga i molt liosa.
Álvaro Espí Mas

La innocent

El dia del judici final ha aplegat i es trobem a Barcelona el 13 de març. Vicent està nerviós, Elisa no sap per on pot tirar el advocat Florin i Miquel espera la llibertat d’aquest home, sols per tindre l’amor de la bella Elisa.

El tribunal ha decidit que aquest pres siga tancat ha la presó amb una pena de 6 mesos i una fiança de 50.000€. Tot estava ixint com Miquel havia planejat. Al passar els 6 mesos, Vicent va eixir de la presó sa i estalvi però li quedaria poc per tornar a veure l’obscuritat, però aquesta vegada eternament. Miquel l’esperava a casa seva amb l’Elisa que no sabia que feia allí. Matxaca aparegué de cop i volta, Tots presents i és l’hora de començar ha desfer la trama  aquesta. Al arribar Vicent, aquests dos estaven amb pistola en mà. Dos dispars i s’acabat el sofriment. Miquel abandonà a Elisa i sen anà amb el Matxaca a l’altra punta del món per no ser identificats. Elisa, pobra és va quedar sola, amb una ma davant i l’altra darrere.

Un Final Alternatiu.

El Manelic estava asustat per la batalla la qual enfrontava als dos rivals. El contrincant esta va nerviós, suant i amb cara de preocupació per el final que podria acabar amb la seua vida, o tal volta amb la del seu dur rivals. Aquests dos lluitaven per l’amor de la dama, puix ella sols volia que aquest dos acabaren perdonant-se i desviar les seues vides cap a una terra amb més igualtat.

La batalla ha començat. Manelic i el Sebastià s’uneixen mitjançant la guerra. El Manelic ix ferit i el Sebastià decideix rematar-lo amb un cop d’espasa al pit i desfer-se d’ell. Però la vella dama no vol que ningú osca perjudicat, aleshores s’interposa entre aquest dos contrincants i decideix vèncer a l’amor per Manelic i abandonar aquella terra on la desigualtat i mala educació regna. Tots dos és quedaren sorpresos davant aquesta decisió i decidiren parlar les coses i fer la vida com cada un desitja.

firmin

Firmin, la història d'una rata, amb sentiments més humans que moltes persones que conec.

La història està narrada en la dècada dels anys 60 en un barri pobre de Boston. Allí neix Firmin en una biblioteca. La seva mare, alcohòlica, es passa la vida buscant menjar i alcohol, sense preocupar-se dels seus petits. En aquesta conjuntura, Firmin, el més petit de 13 germans, es queda sempre sense buit per mamar. Així que per sobreviure, comença a menjar-se el paper dels llibres que té al seu al voltant.

A poc a poc, Firmin pansa de menjar-se els llibres a llegirlos. I a poc a poc, deixa de ser una rata i comença a transformar-se en un animal amb sentiments. Una persona? El problema, és que Firmin és una rata fastigosa. La seva família li rebutja, perquè no es comporta com una rata. I els humans tampoc li accepten, perquè és un animal i per descomptat no pot comunicar-se amb ells i cridar: “Eh, estic aquí!! Sé llegir, sóc intel·ligent i tinc sentiments!”.

Es tracta d'una història sobre la solitud. Sobre com se sent una persona que és diferent i que no encaixa en cap lloc. Coneixem a Firmin des del seu naixement i li acompanyem durant tota la seva existència. I encara que fa tot el possible per trobar el seu lloc al món i aconseguir ser feliç…passen les pàgines, s'acaba el temps de Firmin i mai aconsegueix arribar a ser el que ell vol.

És un relat malenconiós, sobre la vida que passa i la posició que ocupem en ella. De vegades és igual el que vulguem ser,o que intentem ser-ho amb totes les nostres forces. De vegades, no aconseguim trobar aquest lloc. Perquè les circumstàncies ens dirigeixen i ens posicionen. I si en aquest món ets una rata, encara que les teves accions, els teus sentiments i tot tu clami pel contrari, el món probablement et veurà sempre com una rata.

Firmin és un personatge que malbarata tendresa i malenconia. Genera tristesa…i alhora alegria. Les seves ocurrències et desperten somriures i riallades, i al moment es transformen en llàgrimes. La prosa de l'escriptor és una delicadesa. Gairebé de forma poètica descriu les vivències d'aquest petit rosegador. I ho fa sense un només diàleg en tot el llibre…excepte el propi diàleg intern de Firmin. Hi ha un parell de personatges humans que es creuen en la vida d'aquesta rata i que van definint el seu caràcter bohemi, irònic…humà, al cap i a l'últim.

Em sembla una meravella de llibre. Tant pel seu estil, com pel transfondo, com per la seva forma. Mai l'amor pels llibres havia estat traslladat d'una forma tan sincera per una rata. És un relat trist, però esperançador en el fons. Firmin lluita tota la seva vida per arribar a ser el que vol en la vida. Òbviament no pot aconseguir-ho, però no viu com una rata apestosa. I això és un al·legat en favor de la perseverança, de lluitar per ser diferent, de no conformar-se amb seguir el corrent.