Tòquio Blues, Néstor Albiñana

Toquio Blues, un llibre que apart de contar una història d’uns personatges, conta l’història de unes persones amb sentiments, unes persones reals en una societat que podem aplicar-la als nostres dies.

Aquest llibre podríem dir que es una obra moralitzadora i que no amaga els problemes de la societat de Japó, una societat formada per persones on moltes d’elles es senten mal jutjades o que simplement la vida no te sentit per a ells.

Açò ho explica mitjançant una història d’amor entre un triangle de persones que va augmentant.

La vertitat siga dita es que el llibre no m’ha cridat l’atenció com altres que no podia parar de llegir, però la veritat siga dita que m’ha agradat perquè es diferent a els típics llibres que conten la història d’amor dels típics enamorats.  Aquest es un amor real de la societat de avui en dia, on per desgràcia molta gent es veu superada per ells mateix i decideix anar on s’encontren les persones que realment son volgudes. 

TERRA BAIXA- ARANTXA BENAVENT

Manelic i Marta


Manelic i la Marta, quan arribaren els dos tot sols a la terra alta per a
viure sols i molt lluny d’aquella terra baixa que tant odiaven, el que van
decidir va ser començar amb una nova vida.
Primer es van tornar a casar de la manera que els dos desitjaven, la
Marta volia un casament al pic d’aquella muntanya els dos sols, però el
Manelic volia un casament a l’església del seu poble natal amb tota la
seua família i amics, per a que pogueren veure la xicota tant bonica que
havia elegit; finalment es casaren al pic d’aquesta muntanya però amb
la família i amics del Manelic.
Als dos mesos del seu casament, la Marta es va quedar en estat, i
d’aquell gran ventre naixeren una nena, Maria i un nen, Pep; els dos
eren molt bonics igual que la Marta.
Va passar el temps i quan els nens van complir els dinou anys la Maria
va conèixer a un xicot anomenat Albert en el qual sen va anar a viure a
la terra que tan odiaven els seua pares, la terra baixa; però com aquets
xicot era igual de valent com el Manelic no van patir gens.
Pep es va quedar a casa amb els pares, van passar més i més anys i
aquell encara hi estava amb els pares, quan un dia els va dir a la Marta
i el Manelic que havia decidit fer-se sacerdot d’aquella església que el
seu pare tant amava.
Quan els dos fills marxaren de casa ells es va quedar de nou sols, i, no
cregueu que estarien avorrits un de l’altre? Doncs no, després de tot el
que van passar junts en un passat mai i dic mai, podrien viure un sense
l’altre.

Arantxa Benavent Gallego

Terra Baixa

La teranyina, Ivan Albert

LA TERANYINA

Aquest llibre que m’ha llegit es diu la teranyina de Jaume Cabré   que es tracta la historia de la Barcelona industrial  en la epoca dels anys 10 i els anys 20,en la ciutat  de Feixes, Barcelona.

Recomane aquest llibre per aquella gent que li agrada la historia. El llibre ens tracta de una Revolucio entre la classe burgesa i el proletariat, en el qual hi ha que destacar els anarquistes, socialistes, comunistes.

Ocorri a Vapor Rigau, una empresa dedicada al tèxtil, aquest teixit resulta ser roba militar, però els treballadors no estan satisfets amb aquesta comanda, degut a que Espanya s’encontra en guerra amb el Marroc i sabem que els treballadors aniran a la guerra si es fabrica aquest tèxtil. Ocorri la revolució i cremen la fabrica, especialment la roba tèxtil i s’organitzen a Barcelona moltes vagues, tant en el vapor Rigau com en moltes altres fabriques. Aquest llibre acaba amb la mort de dos persones, especialment un burges.

la inocent, Ivan Albert

LA INOCENT, CONTINUACIÓ

Després de la mort d'Elisa Solbes, a causa d'haver sigut tan innocent, el món de drogues en què vaig ficar a causa d'estar investigant el cas d'Elisa, vaig tornar a treballar per funcionari. Semblava que tot eren males notícies, i vaig començar a estudiar oposicions i amb el tant èxit que les vaig aprovar, fins que em vaig trobar amb un ascens de treball a una concejalia. L'advocat que havia dirigit el judici d'Elisa em va donar l'enhorabona per l'ascens.
En la meva concejalia tenia com a finalitat treballar la joventut, a més de dirigir les festes patronals, les fires etc ... Amb aquest nou treball vaig vendre el meu pis i compri una casa molt més gran.
La feina em anava molt bé fins que en el meu concejalia va començar a culpar-me d'un cas de corrupció. No podia creure el que estava passant després d'haver patit el d'Elisa. Em van enviar a judici, i l'advocat que contracti resulta  ser el que va dirigir el cas d'Elisa.
El dia del judici no podia creure el que passant després del que havia patit a la presó abans d'estar en el meu antic treball de funcionari. Vaig perdre el judici i em van imputar en un cas de corrupció, en el qual jo no havia fet res i em va caure una pena de deu anys i un finançament d'un milió d'euros.

 

Pedra de tartera, Mario Garcia

Pedra de tartera 

A pedra de tartera es pot veure la impassibilitat humana davant de la lluita que se li presenta dia  a dia a Conxa, la successió de esdeveniments ens fa que la figura de Conxa (la nostra protagonista)s’assemble mes a una concepció estoica de la vida, des de que va perdre el seu marit Jaume, ella no intervé en la història, es deixa portar  i ho accepta tot , encara que no hi estiga d’acord.

El temps de la història es desenvolupa des d’abans de la Guerra Civil fins a la postguerra, relata la forma de vida d’aquell periòde. 

(Mario Garcia)

Firmin, Mario Garcia

Firmin 

En firmin el lector pot veure una lleugera caricatura del que seria “rata de biblioteca” canviant totes  les connotacions  negatives  per una defensa de la lectura, sobre totes les coses.

Firmin se’ns presenta com una rata d’una família desestructurada , ella per fam comença a menjar llibres fins que descobreix que té l’asombrosa capacitat de saber llegir, a partir d’ahi i com a símbol de que és una criatura que sap pensar intentarà expressar al gènere humà que sap llegir, això el  durà  a situacions molt enrevessades de les quals haurà d’eixir cames ajudeu-me.

Es un llibre que a mi se m’ha fet fàcil de llegir i prou entretinguda la història, i ens és molt fàcil establir  una empatia, amb el protagonista.

Encara que de vegades semble una història divertida, també ens fa pensar en com es sent una persona quan és diferent de la resta i no és acceptada pels demés.

(Mario Garcia)

Bearn o la Sala de les nines, Mario Garcia

Bearn o la Sala de les nines 

El llibre ens hi parla d’una societat arrelada en les antigues costums de l’època , com seria la població rural mallorquina i el contrari seria la noblesa mallorquina, en aquest cas el paper l’interpreten la família de la casa de Bearn, que arriben a tindre una gran vida política , sent notables els viatges a París i la seua posició enllà (hem de tindre en compte que en el temps en que està escrita la novel·la París era el centre sociocultural de l’època).

Per a mi , em resulta una obra la qual els únics punts que es podrien considerar complexos son la utilització de certs mots típics mallorquins que poden dificultar la lectura, no tant el considerat motiu ambigu de la novel·la ja que el autor en lloc de fer situacions que poguessin ser interpretades de diferents maneres simplement deixa la resolució al aire, crec que este llibre ha de ser llegit mes d’una vegada per a traure-li tot el suc.

(Mario Garcia)