En aquell dur moment la Naoko no pensava , no tenia res al cap. Ho va fer. Es va penjar.
Durant l'instant en que la noia caía , tot se li va fer de colors , blanc , roig , verd...fins acabar en negre. Una mica després d'ocorrer allò , la Naoko estava insegura , no sabia que fer ni on anar. Allà on era tot era blanc i esponjós i sols veia sombres a tots els racons.
La noia va seguir caminant fins arribar a un pilar on hi havia un xic alt , en Kizuki. Al veure'l va anar corrent a donar-li un abraç ben fort i els dos començàren a plorar desconsoladament.
Quan es van relaxar , en Kizuki l'agafà de la mà i caminàren callats fins que ningú pogués veure'ls. Naoko li contà tot el que havia passat , perquè va fer aquelles coses i tot el que va ocòrrer amb Toru.
En Kizuki la va saber perdonar com cal i van estar junts per tot el que els quedava d'eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada