Adeu Colometa, Benvinguda sigues Natàlia.

Adeu Colometa, Benvinguda sigues Natàlia.

A la fi, Colometa s’ha alliberat d’aquell malnom i passa a ser la bella Natàlia. Aquesta i el seu marit se’n anaren de viatge de noses a Dènia on, el marit, tenia coneguts que volia que Nàtalia coneguera. El viatge a Dènia va ser perfecte, preciós. Les postes de Sol de la vespra mentre passejaven per vora la mar eren anyorades pels dos. Les vacances acababen i devien tornar a casa a complir amb les responsabilitats de cada un, l’home a la drogueria i Natàlia a complir amb les tasques diaries de la casa. Més endavant, la parella tinguéren un fill, Toni. Aquest xiquet era l’ànima de la casa, a tots alegrava, era lo millor que havia parit mare. Segons la Rita. La drogueria anava molt be, tenia moltíssima clientela i els seus productes naturals eres molt demandats per les seues clientes. Tant Natàlia com el marit desitjaven tornar de vacances a Dènia, on havien passat les millor vacances de la seua vida.

Aplega l’estia i la parella i el fill anaren a passar uns dies a Dènia. Durant l’estancia en la bella ciutat li sorgi un treball a l’adroguer en un hotel luxós. L’adroguer estava indecis per agafar el treball ja que era difícil deixar les arrels del seua poble i on havia conegut a la seua estimada. Definitivament la família decidí quedar-se ha viure en Dènia. La vida va millorar positivament. Toni comença a anar a l’escola, Natàlia feia amigues i el marit guanya suficients diners per poder mantindre a tots tres i si feia falta a un més. Natàlia estava molt feliç d’haver desaprofitat la joventut i d’haver encontrat la felicitats plena al costat del seua nou marit i les seus fills.