Sidarap

Aigua. Respirava aigua. Inspirava, i, aquella substància entrava per els seus orificis nasals, oberts al màxim, baixava cap als pulmons, fent-los eixamplar, fins l’última vàlvula. Expirava, l’aigua sortia ràpidament cap al que era la seva font de vida, la Mar.

Allà baix l’ambient era fresc, silenciós. Nedava lentament notant com l’aigua, salada feia brillar la seva pell.

En aquell lloc tan magnífic, no estava sola, tota una gran família l’esperava. En arribar a aquelles aigües conegudes, les que xiuxiuejaven des que era petita. Tot començà a cegar-la i de sobte: COLOR.

 El plata de la sorra, les “sarga” marcaven l’ inici d’aquell territori. Les “eklònies”, les quals agafaven un to rosa brillant, lluent. Les “carminco” (o així les anomenava ella) eren algues daurades, les quals deixaven entreveure la llum per les seves fulles, els corals, immòbils, estàtues dels segles, quiets. Un banc gegant de peixos xitxarra, volaven damunt el seu cap entraven i sortien de l’agua deixant veure majestuosament els seus colors. Un peix lluna solitari passà lentament per el seu costat, el seu lateral reflectia la brillantor de la seva pell. Un “calu” xocà contra ella, moltes bombolles començaren a sortir, s’enlairaven cap amunt, amunt, amunt, tots els colors mai vistos d’aquell lloc s’enlairaven cap a la superfície, quasi aplegant a dal, però quan pareixia que el secret de la majestuositat d’aquell lloc anava a ser revelat, explotaven.

I com no, els seus amics els quals feien que l’aigua fora encara més blava.

Poc a poc arribava, sentia els seus cants, suaus i harmoniosos, ja estava més prop, eren més intensos. Aquells sons viatjaven per tot l’oceà . Nada amb més força, l’aigua la convidava a anar-se’n, però ella insistia. Pujava el volum fent ressonar cada cèl·lula marina. L’últim crit ressona dins el seu cos. Entenia una paraula sonora, molt divertida de dir, la seva llengua ressonava quan la deia, feia cosquerelles.. Però, pensà i pensà. TERRA? Què era Terra? Per què volien anar-hi?

 

 

C: Ací teniu la música la qual m'agradaria que escoltareu, mentre llegiu.