El punt de vista de l'Aneris

Les coses anaven bé fins que va arribar aquell home a l'illa. A Batis no li va fer gracia que apareguera per así però sabia que aquest dia arribaria. A mi no m'importava, en realitat res del que pasava m'importava perquè m'havien allunyat de la meva familia. Ara ja no em podia comunicar amb ningú, no podia contar-li a ningú com em sentia o el que em feia por. Crec que per això vaig anar fent-me de pedra enfront als sentiments que em mostraven aquells dos individus. Primer, quan jo i en Batis estavem sols a l'illa, em feia seua. Ara són els dos els que em posen les mans al damunt i jo em senc com un objecte a les mans de dues persones necesitades d'afecte i d'amor. Perquè tan sols persones que no tenen res en la vida s'endinsen en una aventura com aquella sense saber que allí trobaran als granotots, com els anomenaven ells. La vida sense ells era dura però poc a poc vaig anar acostumant-me a la vida que duia ara. Però les coses acabaren mal. La persona amb la que havia començat a viure, en Batis, va morir mesos després de l'aparició d'aquell home. Va ser a mans de la meva familia. Temps després, quan passà més d'un any, vingueren a substituir a l'home que va arribar a l'illa feia temps, però no volgué anar-se'n, i mentí. La història es repetia. Però jo seguia com sempre, amb la pell freda.