divendres, 15 de març del 2013

La plaça del diamant

La protagonista d'aquest llibre es diu Natalia i per a mols de segur que cuan llegiu el llibre penseu que fa coses de xiqueta xicoteta, que es molt incredula i una inocent per com el seu marit Quimet moltes vegades per no dir sempre fa d'ella el que vol. Es més aixo pensava jo al comensament de llegir l'historia, però despres em vaix donar compte que de vegades ser molt bona persona dones l'aspecte de ser "boba" o "bobo" perque cuan mes bona persona s'es mes s'aprofiten d'ella, això no vol dir que no s'hagi de ser bona persona.
Be doncs la Natalia es comporta d'eixa forma, per al meu pareixer, perque per a ella es una forma de combatre la vida. I mes amb un marit despreocupat que fa d'ella el que vol, que s'inventa malaties per a que ella li preste atencio, que fa que deixe la seua feina com a pastisera per els seus supostos cels...
Encara que amb el transcurs de l'historia vegem que alguna cosa a linterior de la colometa ja que ella pensa en assassinar els seus dos fills i suicidar-se ella despres ja que no tenia res que endurse a la boca, ja no per a ella, sino per als seus fills.

1 comentari:

  1. Jo també pense que es un poc infantil al principi, ja que me l'estic llegint per al tercer trimestre, veig també uns aspectes que no m'agraden molt, el tema de fer el que vol de Natalia, i estar sempre pendent del que fa i deixa de fer, també dient moltes vegades el "maria" que no hi sé a qué es refereix, espere descobrir-ho molt prompte, molts diuen que es un llibre molt pesat, però a mi esta resultantme molt fácil de llegir, deura ser les ganes crec, espere descobrir molt més el llibre. Un llibre realment extrany, d'una molt bona autora. Álvaro Espí Mas

    ResponElimina