La vida de Conxa s´havia tornat en un obrir i tancar d´ulls en un pou fosc i amb poques esperances de vida. Conxa pensaba: quin sentit té la vida si hi sobrevisc a aquest infern, si no hi estic amb Jaume? Encara tenia la notícia recent de la mort del seu marit. Mentre Conxa i les seves filles li pregàven a un Déu en el que cada volta tenien menys esperança, en Mateuet hi passava els dies amb la tia de Conxa. Li estava ensenyant tot el què hi havia de fer a casa, ja que probablement, en un futur no molt llunyà, en Mateuet tindria que valdre´s per ell mateix.
Encara que en Jaume fos mort, Conxa, una volta ja a casa, no perdia l´esperança d´alçar-se un dia pel matí i trobar-se el seu estimat dormint al llit, o reparant l´escaló tort de l´escala... La idea de tornar-se a casar no li s´havia passat pel cap, puig ja tenia prou feina ara que s´encarregava ella de tot, encara que els seus fills ja hi éren prou majors com per anar ajudant a casa.
Aquest llibre, en general no m´ha il·lusionat prou, però el que sí m´ha semblat atractiu ha sigut el final, quan Conxa reflexiona sobre la mort i la seva utilitat una volta ja és una dona major. He de remarcar la semblança que té amb el llibre "La plaça del Diamant", de Mercè Rodoreda, ja que les dos històries s´hi basen en el mateix contexte històric, i els arguments s´hi assemblen prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada