La llibertat en flames.

Tots ja creien el pitjor sobre Lynx l’Aventurer, al veure aquella carta enviada per la reina, tots cregueren el mateix que Lynx estava mort com ella deia. La filla de Marieta Floreta ho tenia ben clar que Lynx com li contava sa mare aquelles aventures, sabia que mort no estava, segur que algun dia apareixia de nou i els donava una sorpresa.
El dia de celebrar les fogueres allí amb la figura de Salvador l’Immigrant i Alzina la Bella, tots estaven passant-s’ho bé, van encendre la foguera i es van posar a ballar, ja feia 50 anys d’aquell desastrós incendi que havia arrasat el bosc de Somací i Noseon. Tots ho estaven celebrant, tot el bosc ja estava casi verd, encara quedaven arbres negres o terra negra, pero els veïns poc a poc ho van repoblar i tot estava ja casi en forma. Mentre tots ballaven al voltant de les fogueres,  les botaven... Marieta ja molt bella que estava va dir que ja que Lynx els havia deixat, que li feren un homenatge a ell, doncs van anar al pont on Marieta, va fer el milacre de portar a tots els flamencs i l’aigua per apagar el foc.
Una vegada tots allí reunits van agafar pètals de rosa i els van tirar al riu, es va fer un silenci immens, ja que Lynx va ser dels que els va ajudar als dos pobles a cambiar, més que als dos a un poble. Però com la gent anava vegent com els pètals de les roses anaven cap avall del riu, van veure una figura negra i corrent riu amunt.
Ningú s’ho podia creure, era Lynx l’Aventurer, corrent com ell sabia fer-ho, però ferit. Estava ferit a la panxa per culpa d’aquells caçadors que l’estaven seguint. La gent es va alegrar molt al veure’l però no volien pensar cap desgràcia. Marieta va ser la primera en anar a veure’l i corrent se’n van anar a casa del metge per a curar-li la ferida. Tots corrien cap a casa del metge, per a veure com estava el Lynx, gràcies a tot, ell va estar bé i va poder contar uns capítols més de vida d’ell fins que va morir, ja que era molt major per a ser un animal.