“Conxa, sempre lluitant”
El viatge a Barcelona fou
dur per a Conxa. No volia separar-se de les seues arrels i més després de la
guerra civil, ja que costá arribar a la pau i a un acord entre tots. Conxa
començava a fer-se vella. La naturaleza no perdo, deia Conxa amb el somrriure a
la cara. La familia no s’adonava de que algo estrany passava en aquella casa. Una
presencia s’aferrava a la porteria de la gran ciutat. Aquella bella vella dona
estava molt tranquil·la pel que podria passar.
Un cia nou començava a
Barcelona i una ànima s’apagava en la porteria de l’edifici. Conxa havia mort
en situacions desconegudes. La familia trista trasllada el cadàver de Conxa a
camp sant on descansaria en pau per sempre. Un dels nets va encontrar un escrit
on deia que ella (Conxa) se’n anava deixa casa però que dels cors de cada
membre de la familia, sempre hi hauria un record de una dona lluitadora.
Passaren
els anys i els xiquets anaren fent-se majors. Arribà el natalici de la mort de Conxa. Els nets escrigueren les memories
de la seua vullguda iaia. El llibre es digué “Conxa, sempre lluitant”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada