Firmin. Álvaro Espí Mas

Amb aquesta història , el que més m'ha fet parar a pensar, és amb la capacitat que adquirix aquesta "rata".
Una  "rata" que vol semblar-se a un humà? Un poc extrany la veritat, però també veig l'acceptació que hi té per alguns humans, en especial un dels seus "amos" que el tracta de la millor manera possible, tenint-lo a la seva casa. L'història en realitat es un poc extranya per eixe sentit,  una jove "rata" , la que hi fa 13 de la seua familia.. una mare que beu.. un tó molt graciós. Doncs bé, per una part aquesta "rata", dius, "en dóna llàstima aquesta", jo crec que en dóna llàstima per la part de que, no es acceptada, per el simple fet de ser diferent.. es a dir, al temps que hi estem actualment molta gent no és acceptada, ja per ser d'altra religió o raça.. per tant en aquest llibre veig una crítica en aquest aspecte. Una rata en capacitat molt bona, per el simple fet de ser una rata, no es igual, ja sé que també es un animal i es un poc irreal, però posantse en aquest aspecte jo ho voria d'aquesta forma, finalment dir que aquest llibre té un acabament molt extrany, es a dir, tornem arrere, i per aixó et desconcerta un poc, ja que t'esperes altra final.