dilluns, 5 de novembre del 2012
FIRMIN
Jo he llegit el llibre de Firmin; la veritat, es que no ha estat gens mal aquest llibre, tot el llibre tracta de un ratolí petit, que va passant la vida pràcticament a la llibreria de Norman, a Boston. Es un poc difícil de llegir, pero una vegada agafes el fil, ja saps de que tracta. Al ser un ratolí que passa la vida a la biblioteca quasi tots els dies, menys al final, que te un parell d’aventures amb un vagabund i desprès ja sòl, no es gens avorrit, ja que sempre te alguna cosa que contar Firmin, sempre te aventures en les que combatir, pero una de les coses que més m’he fixat en aquest llibre es que no pareix que siga un llibre, sinó que pareix que siga una revista de propaganda, ja que sempre et nombra molts llibres boníssims aquest llibre, pero es obvi; Firmin al viure en una biblioteca sempre esta llegint llibres, doncs l’autor Sam Savage, fa un tipus de propaganda a altres llibre, perquè en recomana molts com Les pedres de Venecia, Cançons d’innocència i experiencia, Temor i tremolor, Tròpic de Càncer, El vigilant en el camp de sègol… aquest últim que he nombrat se’l tenim que llegir enguany. Pero no es això perquè també et recomana mols bons autors. Jo me’l llegia i de vegades en un capítol pot contar-te de que va un d’aquest llibre o qui es un autor d’aquestos i l’acabes el capítol i quasi no et deia res més, sols que Firmin l’estava llegint. Però aquest llibre cada vegada que el llitges t’agrada més ja que Firmin, es converteix en un humà pràcticament, ell fa coses humanes, com tocar el piano, sabia llegir, era molt llest, sabia quines coses li podrien agradar a en Norman per a regalar-li-les, li agradaven les persones, inclús i tot, aplega a dir que s’enamora de Norman i s’imagina amb ell ballant, també sabia parlar i entendre al humans, el que passa que mai parlava, ho intentaba pero sabia que els humans no l’escoltaven, menjava com els humans, el que li donares ell s’ho menjava…es a dir, que pràcticament, era un humà, però amb cos de animal. Per finalitzar, dir que es un llibre també un poc trist, ja que acaba un poc mal la vida de Norman i la de ell, no ens la conta, pero segurament que acaben mal els dos, ja que arriba a quedar-se sol i no torna a veure mai més a Norman, o això pareix que será…
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M´he llegit la teva entrada, Sergi, i m´ha semblat molt bé, perquè amb aquest comentari, has sintetitzat els teus pensaments i sentiments cap al llibre. I, així com has descrit el llibre, em pareix que és un llibre divertit i entretingut.
ResponEliminam'ha agradat que donares la teua opinió del llibre... pel que has descrit em pareix molt interesant aquest llibre.
ResponElimina