La Teranyina

La comanda continua en peu, i l’Enric Turmeda ja no hi pot fer res per enfonsar el seu oncle polític, Julià, que no sospita res de la carpeta vermella que té la seua germana Mercé Rigau, ni que amb això pot llevar-lo del seu càrrec. Càrrec molt esperat per part d’ell.
El poble continua amb les protestes. Massa morts a la guerra. Fins i tot al poble, simplement per competència i per una maleïda comanda que el President de Vapor Rigau no vol aturar. Però ell no sap que pot ser la pròxima víctima, i que possiblement totes les morts que han hagut al poble han sigut per trobar-lo com a objectiu a ell, i per donar un toc d’avís, però no, Julià “erre que erre” amb la comandeta.
Passats un dies, un paper, un simple full, a les mans de Mercè que per fi te sabuda del que va fer el seu germà a les Filipines. La cara de “la Rigau” s’empal•lidí com mai, com si allò fos el crim més ben amagat fins el moment, com si haguera vist el cos de l’Enric altra vegada present, i  es que, d’entre tants documents que hi havia, aquest es veu que s’havia traspaperat i no l’havia vist. I ahi tenia el full que anava a utilitzar per enfonsar definitivament a Julià, sols calia esperar uns dies...
L’Adela, que ara tenia que estar a mans de l’única persona que hi estava disposta de mantidre-la, per conveniència, tot s’ha de dir, trobava a faltar a son pare, no sabia res d’ell, sols que hi estava de viatge, una mentida ja que la nena, era massa jove encara per assabentar-se de la mort de son pare, pensava que aquest estava de negocis a l’India, però no li havien dit quan tornava, per que clar, no anava a tornar.
Julià continuava ahucat per tota la gent del poble, i la tensió estava pels núvols, però per altra part estava content per  que l’Enric no anava a estar ahi per clavar-li més pressió.
Passats els dies, Mercè decidí traure a la llum eixos documents per aconseguir ella el lloc del seu germà, però sobretot, per aconseguir que Vapor Rigau no s’enfonsi. Va aprofitar, i com que ja podia assistir a les reunions del Consell, i aquell dia hi havia una, va agafar la carpeta vermella i s’acostà a la fàbrica...