La pell freda

De sobte, quant Kollege estava sentat a la sorra de la platja amb la seva escopeta, sentia com si algú estiuera tocant-lo per darrere, pero ell creía que eren imaginacions seves. Com ell no responia el va tornar a tocar a l’esquena i es va girar, li va canviar la cara de seguida, ja que era el seu amic Triangle, més que amic era com un fill per a ell. Ells dos van tenir molta alegria ja que Kollege pensaba que no anava a tornar-lo a veure’l mai més, i es van pegar una abraçada d’uns cinc minuts segur. Quant els va pasar l’alegria va veure que Triangle portava algo a la mà, era el rellotge del seu amic Caffó, al veure aquell rellotge, li van eixir unes llagrimetes de l’ull, ja que en eixa illa havia passat amb ell quasi que un any i li venien molts records al cap.
També Triangle portava una altra cosa a l’altra mà, era una carta, escrita amb tinta de calamar, en ella posava resumidament que els granotots i Kollege firmaven la pau, i ja no anirien a molestar-lo més o fer-li-ho pasar mal, però tot era amb una condició, que els tornara a l’Aneris ja que era seva, i que no tinguera por a res, ja que ells no l’atacarien i podría veure a l’Aneris quant volguera igual que a Triangle, ja que ells viuen baix de eixa illa.
Kollege, clarament va aceptar, ja que ell el que volia desde un principi era la pau amb els granotots, perquè sabia que ells també tenien sentiments, doncs ell i Triangle van anar a buscar a l’Aneris per a dir-li el que posava en la carta, i que tornara amb els granotots.
Van entrar al far, però l’Aneris no hi era allí, Kollege tot preocupat es va pensar que se l’havia endut el nou meteoròleg, pero allò no era cert, ja que van sentir cantar a l’Aneris i es van asomar al balcó del far. L’Aneris estaba dintre de l’aigua, es veu que els veuria a d’ells desde el balcó i se’n va anar corrent al seu poble, baix de l’aigua amb tota la seva familia y de segur que amb els seus records de la infància…