L'ESTREP

Joan Olivares

Al poble d'alots, un poblet de muntanya i xicotet un bon dia va ocorrer un assasinat de un tal secundino, que era el recaptador d'impostos. En aquest poble hi havia una certa rivalitat entre els partits polítics, els del partit de dalt ( de dretes) i els del partit de baix (esquerres). En aquells moments l'alcaldía estava dominada per els blaus, peró pronte serien les eleccions i les coses podrien canviar.

L'assesinat va estar comentat per tota la gent del poble i la guardia cvivil va interrogar a molta gent d'aqueel poble i finalment li tiraren les culpes a un tal Camallonga, un dels del partit d'esquerres.

En aquell poble estaven fent unes obres per a dur l'aigua del pou a la font redona i per a dirigir-les contrataren a un enginyer, Ramón, un home de la capital que entenia d'aquest tema. Ramón s'hostejà a una casa del poble mentres trancurriren les obres i en pocs dies va coneixer a mig poble i es va fer amic de molta gent i als pocs dies de estar ja anava a jugar a cartes i berruchar al centro i al casino. Un bon dia Ramón va anar a casa del metge don josé, allí va ser on va vore per primera vegada a Amàlia, una dona explèndida, de seguida s'enamorà d'ella i ella li correspongué.

A don Ramón li explicaren el problema del assasinat i de k havien robat la bossa dels impostos del cobrador i ell curiós intenta resoldreu i intentà buscar als culpables ja que ell a aquelles altures coneixia ben be a Camallonga i s'havia massa be que no era ll el culpable. Poc a poc don ramón va anant enllaçant deduccions i finalment va ser ell acompanyat del seu bon amic Batisete astrossa ki resolgueren el cas. Resulta que els culpables eren don benjamí ( el senyoret) un home de dretes, l'alcalde (vergaplana), el secretari i Xacarita, 4 homes de dretes que van fer tot el possible per a tirarli les culpes a Camallonga per a que el tancaren i no poguera presentarse com a alcalde així dirigirien ells l'alcalía durant molts anys.

Per altra banda Amàlia finalment després d'haver-ho pasat ben mal en el seu marit sénamorà locament de Ramón i es fugaren a Barcelona per fr vida allí i dixar en el poble tots els problemes ocurrits.

Per acabar, finalment els esquerres guanyaren les eleccions i Camallonga es proclamà alcalde de Alots i el senyor Xacarita, don Benjamí i el secretari quedaren tancats a la pressó durant molts anys.

continuació

A Barcelona, la vida de Ramón i Amàlia els anava de perles. Compraren una casa vora la mar i al cap de dos anys de estar-hi decidíren casarse i ho feren al poble de Alots i decidíren que el padrí sería el bon amic Batiste Astrossa.

Mes tart van tindre un fill que li posaren Batiste. A aquest nen li ensenyaren de ben xicotet l'ofici del seu pare fins que es va fer un poc mes major i fundà la seua pròpia empresa.

Un bon dia a Batiste el cridaren per a fer unes obres a uns canals d'aigua a un poble molt proper a Alots, i en l'excusa de que era a prop d'Alots anaren també els seus pares per fer la visita al poble.

Ramón i Amalia es sorprengueren en tornar al poble, el mes sorprenent era que l'alcalde era Joan Camallonga i que el secreteari era Batiste Astrossa. El dia seguent d'arribar-hi al poble el petit Batiste va comensar les obres al poble del costat mentres els seus pares gaudien de l'estancia a Alots. Batiste s'hostejava a una casa rural i el mateix dia de comensar les obres ja coneixia a quasi tot el poble. En acabar la jornada anaren al bar del poble on només entrar per la porta, Batiste es va quedar mirant com si estagués embobat a la camarera que hi hava al bar i esta també li correspongué la mirada. De seguida va preguntar als seus amics que qui era i li digueren que era la filla de l'alcalde i que ja estava promessa. Batiste testarut anà a parlar amb ella i estagueren tant de rato parlant que sen anaren tots els del bar sense que es donaren conter i es quedaren els dos sols. Resulta que Batiste estava enamoradíssim d'aquella dama i per el que es veu ella també ho estava d'ell.

La dama li explicà que estava promessa per interessos familiars i que el seu futur marit era un tros de soca i que no li agradava.

Pasaren els dies i l'amor cada vegada era mes gran, fins que un dia Batiste li proposà de fugarse a un lloc que no ho sapigués ningí i ella com no, ho accepta. I sen anaren deixanse als pares a Alots de lo mes feliços al igual que ells dos que mes tart ja feren l'explicació en una carta a Ramón i a Amàlia.