Estimada Maria
Com hauràs
vist al sobre, som Amalia i jo, Ramón, escrivint-te desde Barcelona . Ens
agradaria saber cóm ha anat tot per València i si t’has quedat allí a viure
temporalment o has tornat al poble.
Per ací per
Barcelona, estem disfrutant molt ja que tenim tot el temps que vulguem l’un per
a l’altre sense amagatalls i mentides. Jo he trobat treball com a corresponsal
de les aigües a l’ajuntament de Barcelona i gràcies a Déu està molt ben pagat.
Apart, hem buscat un pis i l’hem alquilat temporalment i si les cosses van bé
volem anar buscant una casa per les afores de la ciutat i gaudir un poc més de
la tranquil·litat, ja que passar de viure en un poblet de “quatre rates” a
viure en una grandíssima ciutat plena de sorolls de cotxes, trens, turistes...Està
fent-se un poc pesat per a Amàlia.
I per a
acomiadar-se volíem informar-te abans que ningú, que entre els nostres plans
entra casar-nos, possiblement a la ciutat de València, més que res per no fer
viatjar tant a tota família i amics. Pot ser que d’ací poc ens traslladem uns
dies a la ciutat del Túria per a buscar restaurant i església on celebrar la
boda, i aprofitar l’estància per a visitar a les nostres famílies i comentar-los
la bona notícia.
Esperem que
estigues molt bé i que tot continuï igual que fa uns mesos.
Records i
abraços desde Barcelona.
Ramón i Amàlia.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe vist la teva entrada, Néstor, i m´ha resultat agradabla llegir aquesta continuació, no només perquè siga original, sinó perqué ho has escrit com ho haguera fet l´autor del llibre.
ResponElimina