Al llibre “Les veus del Pamano”, de Jaume Cabré,  un dels protagonistes principals (el mestre Oriol Fontelles) es veu en l’ obligació de fer de transmissor de missatges del bàndol contrari al instaurat en el govern a aquell moment. Mitjançant un xicotet aparell de ràdio que instal·la a les golfes de l’ escola envia  i rep missatges, i fins i tot acull gent provinent d’Europa  que fuig de la Segona Guerra Mundial. Però aquesta no era la única forma de comunicar-se en aquella època. Hi existien  més, com la propaganda, un instrument importantíssim durant la guerra perquè de vegades les paraules tenen la mateixa força que les armes. Segons el bàndol, la propaganda s’ organitzava d’ una manera o d’un altra.

El bàndol franquista, una volta consolidat, disposava de pocs mitjans per a difondre la seua propaganda, ja que les grans ciutats (i amb elles la premsa i les emissores radiofòniques més importants) continuaven sent lleials a la República. El nou partit, l’Exèrcit i l’Església uniformaren la informació seguint els models propagandístics de Hitler i Mussolini, però amb influència clerical.

La ràdio també jugà un paper important durant l’ alçament militar. Des de Radio Las Palmas (EAJ-50), Radio Tetuán o Radio Ceuta els revoltats informaren de l’ Estat de Guerra.

Les primeres pel·lícules documentals en aquest bàndol foren obra sobre tot d’italians, i en 1938 es creà un “Departament Nacional de Cinematografia”, on va nàixer el “Noticiario español”,precedent del No-Do, que aleshores sols produí dènou números

En la zona que controlava el bàndol Republicà,la premsa es va transformar completament. Els periòdics de dretes es deixaren d’ imprimir, o bé hagueren de fer-ho pel compte d’organitzacions lleials al govern. Important també va ser l’anomenada “premsa de trinxera”, uns periòdics de guerra destinats a adoctrinar políticament i alçar la moral dels combatents, però que també contribuïren a alfabetitzar a la població.

La propaganda de radio també té rellevància, ja que al esclatar l’ alçament militar el Ministeri de Governació començà a transmetre cada mitja hora una sèrie de notes per a ressaltar la normalitat de la situació.

En quant al cine, la pel·lícula de major contingut propagandístic va ser “Sierra de Teruel” d’André Malraux, que s’ estrenà a Paris.

Com en totes les guerres, la funció d’aquesta informació era la influència sobre la població, i pretenia convèncer de que t’adherires a un bàndol o a l’altre. Afortunadament, hui tenim llibertat de premsa i expressió, i cadascú tria quina ideologia seguir, sense pressions.