Isabel i Maria

Dos personatges femenins, mare i filla donen títol a aquesta novel•la inacabada de Mercè Rodoreda. Isabel, mare, es una dona fina de classe alta que ja des de petita es troba entre dos germans. Lluis, el seu amor de la infància i Joaquim el noi que els pares volen que es case.
El llibre es compon de dos parts, la primera els successos abans de que Maria fugira de casa i anara a viure a París, i la segon maria conta els seus records de quan vivia amb son pare i la seua vida a París.
Lluis, fuig de Badalona i se’n va a viure a França, però quan son pare mor torna per a arreglar l’herència. El seu germà, Joaquim, que havia heretat la casa, li demana que es queda a viure amb ell i la Isabel, amb qui s’havia casat i Lluis es queda, Isabel tornava a sentir-se com quan era petita. Temps desprès es quedarà embarassada del seu marit, que quan naix la xiqueta Maria ell se l’endu a Barcelona.
Quan mor Joaquim Maria torna amb sa mare però la relació entre elles no serà massa bona,  ja que Lluis que a la mort de Joaquim es casa amb Isabel i crea un ambient familiar opressiu degut a que volia apoderar-se de l’herència que Joaquim havia deixat a Maria. Aleshores Maria decideix anar-se’n a viure a París per a ser pintora i ja en París conta els seus records de la seua vida amb Joaquim i de com de es va sentir a la casa de sa mare i amb la seua relació amb l’oncle Lluis.
Isabel i Maria es una mena d’embrió d’on naixerà bona part de la producció de l’autora i en especial algunes de les seues obres cabdals com La Plaça del Diamant i Mirall trencat. Es una novel•la que m’ha agradat bastant perquè es una novel•la ben redactada i on l’autora mostra els sentiments dels protagonistes i com canvien al llarg de la novel•la, l’única nota negativa que jo li posaria seria que al tractar-se d’una novel•la incabada et deixa en la mel als llavis de com acabarà. Aquesta novel•la la recomanaria a aquelles persones que els agrade l’estil rodoredia.