FIRMIN

Firmin, amb cos de rata i pensament humà, decidix després de la seua llarga estona de la seua vida als voltants de la llibreria, qué es l’hora de fer un canvi. Un canvi, qué supossarà asumir riscos, però que si aquests li ixen bé será un gran pas per a la seua millor vida.
Després de les seues hores i hores passades davant de la pantalla del cinema a altes hores de la nit, Firmin es possa en el cap deixar aquell barri on havia nascut tantes anècdotes i històries tant bones com dolentes havia passat. I jurava q mai, mai, oblidaria a en Norman. En el seu viatge en dirección a un lloc diferent, no es sap quin, on pretenia viure coses noves i millors, es va topar amb una cosa que mai s’esperaria. A la primera vegada que el va mirar no sentí res, però si un poc de respecte. Tres segons despés el va tornar a mirar i, allà recolzat en aquella paret de la casa que feia cantó, hi havia una rata llegint. Pobre de Firmin. Pensava que tant sols ell tenia eixe privilegi entre els de la seua espècie. Al començament, no es va alegrar massa, peró despres de acostarse cap a la rata i mantindre una intensa conversa, allò va ser el principi d’una bona amistat… el viatge de Firmin es veía parat. Aquesta rata de la qual mai Firmin es va assabentar del nom, li va oferir una vida en un lloc diferent i ell després de reflexions i pensaments va decidir mantindre una nova vida al costat d’aquella nova rata.
Una vida que al cap i a la fí que en res va cambiar, aquella rata vivía prop d’una llibreria, d’on  buscava els llibres que sempre hi portava a les potes. S’alimentaven del que trobàven. I l’unica feina que tenien era la de llegar, pasar fulles, veure pagines i interpretar i compendre el que hi havia dins d’elles. Semblava que la vida de Firmin estava planejada en una única manera posible.