La moda a la primera meitad del segle XX

La novel·la Mirall Trencat de Mercè Rodoreda s'inicia al començament del segle XX i acaba després de la guerra civil Espanyola. Encara que a la novel·la no es tracten molts dels fets històrics que estaven passant a aquesta època a Espanya i en concret a Barcelona es pot entreveure que estem a aquesta etapa ja que ens diu alguna cosa de l'esclat de la insurrecció, la proclamació de la República de 1931 o del pas de cotxes de cavalls a automòbils.

Al llibre un dels personatges, l'Eladi Farriols, el marit de Sofia treballa a una botiga de roba, a la del seu oncle per ser més exactes.

Així que jo hem pregunte, com era la moda a la primera meitad del segle XX? Que es venia a botigues com la de L'Eladi Farriols? Com anava vestida la Teresa Goday i les dones de l'època?

I aquestes son les preguntes que tracte de respondre al meu comentari.

Al començament del segle XX la moda va començar a crear noves tendències d'acord amb l'inici d'un nou segle. Es va imposar la silueta en forma de S. Les faldilles eren ajustades als malucs i s'anaven eixamplant en forma de campana fins arribar a terra. També durant aquesta època van néixer els vestits sastre i els vestits de tall amb certa influència masculina per a les dones que ja començaven a inserir-se en el món laboral d'aquests temps.

Fins a aquesta època els vestits eren bastant llargs, anaven fins al pis i no permetien veure les sabates. Per la seva banda, les plomes i els encaixos van aparèixer amb molt d'èxit durant aquesta època, sobretot en els grans barrets que es dissenyaven amb múltiples ornaments. És clar, aquesta moda només podia ser seguida per les altes classes de la societat.

Dècades: 1900-1910

Una època on els cànons de bellesa imposaven certes característiques per semblar dones ideals. Així moltes dones per aconseguir aquest ideal arribaven a posar en risc la seua salut.

No estava ben vist lluir la pell morena. Els cabells blancs i ondulats donaven un look juvenil.

Per afinar la cintura, les dones de l'època arribaven a estrènyer la seva figura amb ajustadíssims corsés que arribaven a deformar els òrgans interns, i en alguns casos fins a provocar la mort.

Dècades: 1910-1920

Una dècada on l'ús del maquillatge era habitual, però el resultat desitjat era molt natural. Ja els rostres blanc i empolsats no es veien. El cabell, que fins llavors lluïa ondulat es va començar a pentinar amb ratlla.

Al 1910 es va produir un canvi rotund a la moda, influenciat pel "Ballet Rus" que recorria els escenaris europeus. Els colors cridaners i l'ona oriental, va reemplaçar l'hegemonia en tons pastís i les faldilles llargues. Gràcies a aquesta nova moda les dones es van atrevir a desafiar els sòlids principis morals que les lligaven i van començar a mostrar el cos, el que per descomptat no va ser possible sense escàndol eclesiàstic i masclista.

En plena època de postguerra i representant a aquesta nova generació de dones independents i modernes, va aparèixer la mítica Coco Chanel. El seu estil còmode i pràctic representava la revolució femenina.

Dècades 1920- 1930 

Per considerar-se noies modernes, les dones havien de lluir els cabells a lo xic, però els homes no van acceptar aquesta moda.

El maquillatge s'usava molt recarregat sense importar que es veiés artificial, els ulls negres, la boca vermella i les celles acuradament perfilades en forma semicircular.

El principal objectiu d'aquest look era la provocació.

Per la seva banda Coco Chanel mostrava la seua pell morena aconseguint així gran quantitat de imitadores, segons ella la pal·lidesa extrema era només per als pobres que treballaven tancats dia i nit.

S'elimina la faldilla llarga de la dècada anterior. Chanel imposa les peces unisex com el jersei. Es porten vestits sencers amb flocs i bolssets petits. Les peces s'escurcen per damunt del turmell.

Al 1930 la pauta a seguir eren les actrius com Greta Garbo i Marlene Dietrich, dones d'espatlles amples i malucs delicats, altes i primes.

Ara la dona estava embolicada amb un halo d'encant, sensualitat i misteri. La dona treia profit del seu cos i no ho amagava per prejudicis moralistes.

Les sabates estan demanant a crits passar-se la nit ballant, de manera que estan dissenyades perquè no rellisqui el peu fàcilment. El calçat subjecte al turmell amb una tira constitueix l'essència dels daurats anys vint, la dècada de les festes desenfrenades i les maratons de ball.

Dècada 1930-1940

L'ideal de bellesa en aquesta època no exigia massa, la dona havia de ser prima, femenina, amb aspecte atlètic i cuidat. Lluir la pell morena era una premissa. Es prioritzava la bellesa interior i per això portar una vida natural era la millor opció.

El maquillatge recarregat que causà furor la dècada passada era considerat vulgar, ara era el moment de destacar individualment i per això s'usaven productes considerats indispensables com el perfilador de celles, la vaselina per donar brillantor als parpelles, ombres en colors daurat, platejat, marró, verd, blau i violeta, rimel, pestanyes postisses, coloret i carmí.

El cabell es portava amb un llarg mitjà, pentinat amb ones des del front. El ros era el color de moda com lluïen les actrius de Hollywood.

La dona del carrer intentava aconseguir aquest ideal, el que era molt positiu per les empreses de cosmètics que no van dubtar a llançar al mercat cremes antiarrugues per mantenir la pell en perfectes condicions.

Dècades 1940-1950

Una dècada on a les dones se'ls exigia que no s'abandonessin, que fossin competents en el treball i molt enèrgiques però sense deixar la part femenina de costat i en la vida privada havien de ser summament comprensives.

Eren temps difícils, per aquest motiu la imatge adequada era la d'una dona adulta i sensual però de cap manera provocativa i frívola.

El cabell ja no s'usava curt, com el dels xics. Per contra es recollien les melenes amb monyos alts o s'usaven mocadors a manera de turbant que era el més pràctic per dissimular els cabells descuidats per la necessitat i l'escassetat de recursos d'una època marcada per la guerra.

“Vesteix vulgar i només veuran el vestit, vesteix elegant i veuran a la dona” Coco Chanel