L'educació a l'Espanya franquista

Analitzar l'evolució de l'educació a Espanya durant la dictadura franquista suposa d'alguna manera analitzar la pròpia evolució del règim al llarg de les quatre dècades en què el general Franco va posseir el poder. En aquest llarg període, el franquisme va intentar acomodar-se a la canviant situació internacional duent a terme canvis interns, però conservant en essència les característiques més definides: un règim conservador, autoritari, catòlic, de predomini militar i, fonamentalment, de profund caràcter personalista. Tots aquests elements tenen translació en la concepció que el règim va fer del sistema educatiu nacional, si bé al llarg del temps va ser necessari introduir alguns canvis.

El model educatiu franquista va partir d'una radical ruptura amb el model republicà anterior, encara que paradoxalment va ser a l'Espanya franquista quan es va arribar a una de les grans aspiracions educatives del progressisme espanyol, com va ser la universalització del sistema educatiu a tota la població i, per tant , l'alfabetització massiva dels espanyols. Si la II República havia defensat una escola laica, progressista i estatal, el franquisme va apel·lar a la tradició i la religiositat, deixant en mans de l'Església gran part de la tasca educativa, com un més dels privilegis que aquesta va gaudir, a canvi de el seu suport incondicional al règim.

Una de les primeres tasques del règim va haver de ser la depuració del personal educatiu. Els càlculs més acceptats estableixen que aproximadament un terç del professorat va patir algun tipus de sanció després de la guerra civil. Alhora, el franquisme va potenciar que l'exercici del magisteri fos encomanat a persones de l'absoluta confiança de les autoritats i de provada fidelitat al règim, especialment quadres falangistes. D'aquesta manera es pretenia transformar l'escola en un mitjà més de propaganda del règim, en la qual es inculcaría als alumnes els valors oficials. En aquest sentit cal destacar la manipulació que de la Història d'Espanya es va fer als textos escolars amb un clar sentit manifest de presentar la Història nacional com un enfrontament entre bons i dolents, patriotes i antiespanyols, en la qual el "Caudillo" representava el triomf final de l'Espanya unida, gran i lliure davant la antiespaña vermella i republicana. Un altre dels eixos de la tasca educativa del franquisme va ser la uniformitat lingüística i cultural, en un intent de crear una consciència nacional única, eliminant les diferències idiomàtiques.

Cal destacar també el paper que el franquisme va reservar a la dona en l'àmbit educatiu. La separació d'alumnes a l'escola va ser la norma habitual fins ben entrats els anys 70, si bé és veritat que al llarg del període franquista, l'accés de la dona a l'ensenyament superior va anar convertint-se en una cosa corrent. En tot cas, l'escola franquista va potenciar sempre la visió de futur de la dona com a mare i mestressa de casa, infonent uns valors de subordinació d'aquesta a l'home, com marcava la tradició.