LA FOSCOR DE L'ELISENDA

Fa molts anys que estic sumida en aquesta foscor i l'única llum que em queda es el teu record. Ara que aquella dona ha mort ja no hi ha cap perill de que es descobreixca la veritat, ningú et llevarà el lloc que el pertoca, el de beat. Vaig lluitar per la teva beatificació fent el que fora necessari  per a que s'acomplira el meu objectiu i quasi es descobreix tot per culpa d'aquella dona que l'única cosa que va fer es clavar-se en assumptes que no li importaven. Vaig fer el que calia fer, ella s'ho va buscar. Ara que tot torna a estar en el seu lloc puc contar-te que el teu fill Marcel està bé i el teu net també. En els estudis es pareix a tu, serà un gran mestre. Recorde el primer cop que el vaig veure, la brillantor dels seus ulls em va recordar als teus. Es pareixia més a tu que el teu propi fill. Encara que tot açò que et conte ja ho sabràs, però necessite parlar amb algú i senc que tu eres l'únic amb el que puc ser sincera del tot i parlar obertament sobre els meus sentiments, com aquell cop, quan estava quasi en la completa obscuritat, i et vaig dir que era la primera vegada que tenia por. Crec que sols t'ho vaig dir a tu, ja saps com sóc. Ara que ja t'ho he contat tot et puc dir que ens queda poc per a tornar-nos a veure, la ceguera no es l'única que em pertorba i pronte tornarem a estar junts. Per una part tinc por perquè la mort no es cosa per a jugar, però per l'altra em senc feliç perquè pronte ens podrem abraçar com quan pasavem aquelles nit junts a Barcelona.