El fantasma de la Maria.
El fantasma de la Maria, ha estat lligat a la seua casa, la torre de Sant Gervasi; a tot hora recordant al seu germà i tot el que feien junts en la seua casa. Recordant la seua avia Teresa que acaba morint com ella; tots els records que te de la casa: arbres, mobles, el mirall... però el que més recorda és el llorer amb el que ella està casada, el llorer que li va travessar l’esquena i la va matar.
El fantasma de Maria acaba separant-se de la seua casa i perfí aconseguís anar al cel, no al infern; allí dalt, primer està sola i deprimida per tot el que li ha passat al llarg de la seua vida, i que ha tingut que separar-se del que mes apreciava, la seua casa.
Més avant, quan passa un poc de temps, decideix seguir endavant amb la seua vida llarga i immortal. Te com a objectiu buscar a la seua avia Teresa i passar el que li queda de vida amb ella.
Comença la seua busqueda, i el primer que fa es preguntar a tothom el que passa per el seu costat si coneix a Teresa, i per donar un detall diu que porta una agulla de brillants molt gran i bonica penjada al pit. Tots diuen que no, que no l’han vista mai per el cel; però que seguisca buscant, que si el proposes buscar alguna cosa sempre acabaràs encontrant la.
Maria seguis buscant i buscant però no sap on més buscar; i decideix abandonar la seua busqueda i seguir amb la seua vida sola i trist.
Com tots el dies, Maria va anar al riu “Plora” del cel, on tots els fantasmes que estan sols van a plorar; allí estava ella plorant i pensant com no va poder encontrar a la Teresa.
De sobte Maria sent una veu molt dolça que li diu: - Nena ja estic ací, no plores més i anem juntes a tots llocs i per sempre. Maria molt contenta es girà, i era Teresa; juntes, agafades de la mà caminaren i caminaren fins on el cel es portava per poder estar soles elles, juntes i molt contentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada