César Soler Soler

Es podria fer un catàleg prou llarg de tots els elements simbòlics que apareixen al llarg de la novel·la. En un primer pla de lectura, molts dels objectes que apareixen, com les flors o les joies, són elements que ajuden a descriure tota una època i el món de la burgesia; ara bé, els objectes decoratius, les flors que es regalen, els detalls relacionats amb el temps històric tindran una funció més profunda que la de la simple descripció costumista. 

L’armari japonès, per exemple, ens remetrà sempre al primer marit de Teresa; l’agulla de pit amb què s’enceta el relat és l’origen de la seva ascensió social, i el tresor que amaga un passat desconegut per als que l’envolten, les violetes que Salvador regala a Bàrbara, és el símbol del seu amor, que intentarà repetir amb Teresa; però les flors de Viena no feien olor. 

Una perla esdevé el símbol dels dos homes que s’estima Teresa, una perla que Sofia busca desesperadament quan el seu pare està encara de cos present, però que no troba perquè Teresa ja l’ha regalada a Riera. 

El vaixell rudimentari que sosté el Jaume és el símbol que l’acompanya, mentre que Maria queda irremeiablement lligada al llorer amb què es casa, símbol d’eternitat a la cultura occidental, però també a l’aigua on s’emmiralla i d’on neix, l’aigua misteriosa que reflecteix

l’evolució dels personatges. Aquest és un element que apareix al llarg de la novel•la, bé en forma de tempesta, de plugim, de bassa estancada, de gota en un vidre, o bé fins i tot en la imatge del llorer on se suïcida Maria, que «semblava un mar d’aigua negra». Alguns gestos repetits pels personatges no tan sols ajuden a construir-los, sinó que, en molts casos, ens recorden la matèria de què estan fets: la dèria de Teresa de tocar les coses i dir que són seves, o el fet de passar la mà per la cara de Sofia, que demostra

la seva fredor i posició de poder.

Hi ha cert fetitxisme relacionat, per exemple, amb els peus: Sofia fa que, la primera nit de noces, Eladi li besi el peu, on anys després, quan ell mor, hi apareix una taca; Maria agafa el senyor de la casa de nines i el deixa de seguida, espantada pel fet de descobrir que no té peus; Eladi repeteix amb les minyones el mateix gest de Sofia. Els peus ens arrelen, en connecten amb la naturalesa salvatge de què estem fets i amb l’univers de la infantesa: els peus són la primera cosa que veiem dels pares. Altres elements prenen importància a mesura que la història avança: la poma del vano que apareix al començament, en un ball de disfresses, és recuperada per Teresa moltmés tard, quan s’esmenta la flor del pomer a la masia de Vilafranca, on passen la lluna de mel, una flor que mai no esdevindrà fruit i es quedarà en això, en una felicitat dibuixada en un vano i una flor petita i prometedora.

Fco Javier Blanquer Valera 1batA

La Plaça del Diamant
L´obra de la coneguda novel.lista Mercé Rodoreda ens monstra, a l´igual que la resta de les seves principals obres, un món que transcorre entre varies époques i amb diferents conflictes polítics (II república Espanyola, guerra civil.etc)  vist a través d'una protagonista femenina, en aquest cas de Natalia/Colometa, que ens conta la seva vida, fortament marcada per les circunstancies externes que ha de superar. Com la propia autora ens conta,la novel.la esta inspirada per les obres de Kafka, sobretot per la Metamorfosi, hi podem trovar, dons un paralelisme, ja que, la protagonista que originalment es coneguda com  Natalia pasa a ser Colometa, per a acabant ser una Natalia diferent. La modificació del nom es per tant una metamorfosi, ja que aquest canvi va acompanyat d'una important modificació de l'argument a la novel.la. Aquest tipus d´argument també és visible a altres novel.les seves. Aquests cambis es veuen aixi mateix influits per la relació amb els seus familiars, sent els seves diferents etapes vitals fonamentals a la novel-la, com els seus dos casaments, la seva relació amb els pares i en major mesura quan té fills. Per el que respecta a l'entorn hem de tenir en compte que la novel.la no va ser escrita al lloc al qual es desenvolupa sino que va ser escrita a Ginebra, per el que també compleix la funció per part de l'autora de recordar el lloc al que no pot estar. Encara que no pogé ser escrita al lloc on es desenvolupa, la novel.la destaca per el seu simbolisme i per les seves descripcions, el que també la converteix en una de les millors novel.les en català.

La Pell Freda Fco Javier Blanquer Valera 1batA

La Pell Freda
La novel.la de l´esciptor Alert Sánchez Pinyol ens trasllada a una illa de l´Atlàntic Sud, en la qual el personatge principal, el nom del qual no s´ens revel-la al llarg de tota la narració, ha de trevallar com a tècnic atmosfèric. El pesonatge protagoniste  procedeix dún ambient difícil, ja que va viurer a un àmbit violent a Irlanda, formant part dels grups republicans que pretenien separar  l´illa de Gran Bretanya, encara que va rebre una educació pacífica. Quan l´illa es separa, ell queda  decepcionat amb el que succedeix amb el nou país i abandona Irlanda, buscant ofici com a tècnic navier. Finalment, quan el troba és a un lloc remot de l´Atlàntic Sud. Al moment d´arribar a l´illot al que ha de trevallar, comprova que la casa on deuria quedar-se durant un any esta abandonada, sense haver rastre de l´antic tècnic. A l´altre extrem de l´illa també comprova com l´illa està habitada per un home que ocupa recelosament a un far sense utilitat, i que finalment esdevindra en en ser el tècnic atmosfèric perdut, procedent a l´igual que´l protagonista d´un ambient difícil. La primera nit a la casa del técnic atmosfèric, el protagonista descobrirà que totes les nits l´illa es asetjada per una gran quantitat de monstres procedents del mar. El personaje principal, intentara doncs refugiar-se en el far al veurer perillar la seva vida, allí al far, es veurà ell a si mateix envoltat per un ambient tervol i rude, on deurà de conviurer amb l´antic tècnic atmosfèric Batís Caffo, junt al que cada nit intentaran repel.lir al monstres, que ataquen insistentment al far, sense saber ben bé de moment quin es el perqué que els porta  a fer açó. I amb un dels monstres, que viu forçosament al far, i que esdevindra a ser el centre del conflicte entre tots els participants de l´acció.

Christian Gandia Molina

Mirall Trencat


Aquest llibre de Mercé Rodoreda que he llegit m'ha resustat un poc pesat degut a la seva compleixitat,d'aquest llibre magradaria resaltar la forma en la que Mercé Rodoreda fa les descripcions,en el llibre al momen en que apareix algun personatge li dedica una conciencidada descripció,no s'oblida de  ningun detall,però no sols es queda amb les persones sinó que tambe descriu molt els objectes cotidians com podria ser una casa o una joia,pot ser asó siga el que faja el llibre costós de llegir per que encara que hages llegit varies pàgines pots estar en la mateixa descripció,pero val molt la pena llegir-lo ja que amb tants detalls entres en la historia quasi com si estigueres dintre del llibre.

Arantxa Benavent Gallego

El fantasma de la Maria.
El fantasma de la Maria, ha estat lligat a la seua casa, la torre de Sant Gervasi; a tot hora recordant al seu germà i tot el que feien junts en la seua casa. Recordant la seua avia Teresa que acaba morint com ella; tots els records que te de la casa: arbres, mobles, el mirall... però el que més recorda és el llorer amb el que ella està casada, el llorer que li va travessar l’esquena i la va matar.
El fantasma de Maria acaba separant-se de la seua casa i perfí aconseguís anar al cel, no al infern; allí dalt, primer està sola i deprimida per tot el que li ha passat al llarg de la seua vida, i  que ha tingut que separar-se del que mes apreciava, la seua casa.
Més avant, quan passa un poc de temps, decideix seguir endavant amb la seua vida llarga i immortal. Te com a objectiu buscar a la seua avia Teresa i passar el que li queda de vida amb ella.
Comença la seua busqueda, i el primer que fa es preguntar a tothom el que passa per el seu costat si coneix a Teresa, i per donar un detall diu que porta una agulla de brillants molt gran i bonica penjada al pit. Tots diuen que no, que no l’han vista mai per el cel; però que seguisca buscant, que si el proposes buscar alguna cosa sempre acabaràs encontrant la.
Maria seguis buscant i buscant però no sap on més buscar; i decideix abandonar la seua busqueda i seguir amb la seua vida sola i trist.
Com tots el dies, Maria va anar al riu “Plora” del cel, on tots els fantasmes que estan sols van a plorar; allí estava ella plorant i pensant com no va poder encontrar a la Teresa.
De sobte Maria sent una veu molt dolça que li diu: - Nena ja estic ací, no plores més i anem juntes a tots llocs i per sempre.  Maria molt contenta es girà, i era Teresa; juntes, agafades de la mà caminaren i caminaren fins on el cel es portava per poder estar soles elles, juntes i molt contentes.

 CAROLINA S'ENAMORA, EN GIOVANNI(RUSTY JAMES)

 Doncs bé asi hem trobe a aquestes altures del trimestre intentan fer un comentari del llibre que jo vaig decidir llegir-me a principis del curs, però al final tot per a última hora típic de mi Josep Miquel Moll Mas,aquest llibre s’anomena Carolina S’enamora i l’autor d’aquesta novel·la es Federico Moccia.
He decidit fer el comentari sobre la persona que per a mi més es fixa i es la més important per a la Carolina (Caro) i no es altre que el seu germà en Giovanni (Rusty James) un apasionat de la vida, i el qual el seu major somni és escriure, posar el món en una sola pàgina.
Ell el descriuría com un idealista, un boig, un somiador; té 20 anys i sap que la vida es dura però també esplèndida per això és una de les persones que podríem dir que ballen amb la vida,i la conviden a ballar, la miren als ulls, respectan-la i estiman-la, així com sols eres capaç d’estimar la mira de la teva estimada.
En Rusty es tot al contrari que Dario el pare i això els fa xocar prou, per altra part amb la Caro es troba en perfecta sintonía puig la Caro ho viu tot amb entusiasme i és realmente cautivadora i aixo els porta a entendres sense utilizar les paraules s'estimen l'un a l'altres.
En Rusty es una d’aquelles persones que és obligat a estudiar el que en Dario el seu pare troba que és el millor per a ell, la Medicina, en canvi ell quan ja no pot més es sincer amb la família i els ho explica tot el que sent i això provoca una baralla entre ell i Dario, com a conseqüència se’n va de casa, es busca la vida,treball,lloc on dormir...és un gran lluitador i poc a poc va aconseguin el que ell vol que és:
Ser independen i poder escriure i reflectir els seus somnis en una novel·la perque tots i pugen disfrutar de les seves narracions, i poc a poc sense presa però tampoc sense aturar-se qui sap a lo millor ho conseguix...

mirall trencat/continuació

MIRALL TRENCAT

CONTINUACIÓ

Josep Sanjuan Blasco

En l'estància a frança, Teresa, després de la mort del seu últim home va decidir tornar a Barcelona. Com que estava invàlida no podia eixir de casa i va passar els seus últims dies dins d'un pis juntament en la seva criada Armanada que finalment es va quedar viuda com Teresa.

Un dia decidiren anar al parc, i allí conegueren a dos homes ja majors i aparentment molt cultes. Estagueren una bona estona xarrant fins que ixqué a comentari que estaven els 4 vixquen soles.

Parlaren dels seus problemes i decidíren que tots els dies quedarien al parc per a vores i poder tindre una vida social entretinguda i no estar tancats dins de casa tot els que els quedara de vida.

Els dies pasaren fins que arribà el dia en que Joan, un dels homes, es declarà a Teresa i ella acceptà. De manera que Teresa va passar el que li quedava de vida en home molt bo que li va fer passar molt bones estones.

EL vigilant en el camp de sègol

Carta de Holden Cauldfield a la família Antolini:

Benvolguts Senyor i senyora Antolini.

Senc molt la manera de la que em vaig acomiadar de vosaltres. Ja que em vareu oferir un lloc on passar la nit baix de un sostre, i si no haguera segut per vosaltres, no se on hauria passat la nit.

Primer que tot, m’agradaria explicar el perquè de la meua ràpida fugida sense cap tipus de adéu ni agraïment. Els meus motius, varen ser que mentre jo dormia en el vostre sofà, vaig notar que els meus cabells, eren acariciats  per algú. Aquest era el Senyor Antolini, el meu primer pensament, era que volia aprofitar-se’n de la meva estància a la vostra casa, així que amb l’excusa de que tenia les maletes a l’estació, vaig eixir cametes al cul de la vostra casa. Li vaig dir a en Antolini, que tornaria quan recollirà les maletes, però no ho anava a fer, estava asustat, cagat de por, tot perquè em  pensava que vostè volia fer-me alguna cosa.

Ja a l’estació vaig reflexionar, i vaig arribar a la conclusió de que segur que vostè, el senyor Antolini, ex-professor meu d’anglès, no podia fer això.

També vaig pensar en la reflexió que vostè em va fer, i dec de fer-li cas, perquè no vull pasar-me la majoria de la meva vida siguent un desgraciat, i al curs que ve, intentaré estudiar i aplicar-me.

Us visitaré d’ací poc.

Un abraç.

La pell freda Ivan Albert

Despres de vore de que el companyer que anava a sustituirme crusara el mar per les aigues vaig decidir quedarme per sempre en la isla esperant no vinguera ningu a sustuir-me. Despres de vore que per les nits els atacs del mostres anaven a menys vaig decidir dur una vida plena amb Aneris.

Al cap d'un any van vindre a sustituirme. Van vindre de nit la qual cosa els mostres els van atacar i van morir casi tots  sols alguns que van aconsegir escapar dels mostres.

Aquells que van aconseguir escapar van informar a Irlanda que havia una altra especie que vivia en aquella isla. Aques van decidir anar a l'illa i matar a tots els de la seua especie.

Junt amb amb el protagoniste Aneris van morir perque els militars de Irlanda van anar a destruir-ho tot.

Finalment la illa va quedar tota deserta sense ningun habitant. Van conseguir destruir a tots els de la seua especie que eren els citauques

Continuació Firmin

Doncs bé, ací estic ara sense cap futur clar i amenaçat per aquelles màquines que anàven menjant-se poc a poc tots els edificis que quedàven. No tenia on anar, ni tan sols l´escombrós pis de´n Jerry, així que vaig pensar de fer una locura: “I si me´n vaig a San Francisco?”. Em va vindre aquella idea perquè al meu amic Jerry sempre li havera agradat posar-se a viure allí, però ara, és clar, el pobre ja no hi podía des d´aquell terrible accident. Així que, després d´una estona de reflexionar els avantatges i inconvenients, em vaig decidir a posar la meva idea a la pràctica, ja que no tenia res a perdre.
Pensava que seria molt més fácil abandonar aquell lloc ple d´escombraires i runa, però només eixir d´aquell bloc d´apartament, em vaig emocionar recordant tot el que havia viscut en aquell pis, i també a la llibreria d´en Norman, malgrat que aquella relació acabara com va acabar. Però bé, no hi podía viure d´antics records tota la vida, així que em vaig envalentonar em vaig decidir a seguir sense mirar cap enrere.

Aquest llibe és de Mercé Rodoreda i és una novel·la de maduresa el qual recull la vida de tres generacions de la família imaginària de Valldura.La novel·la tracta els temes d’amor,la mort i la guerra.Està dividida en tres parts.

La pimera part ens presenta als personatges i la relació que tenen aquests.Teresa és casa amb Salvador i Teresa passa de ser una classe social baixa a una classe social alta.Teresa mor degut a l’amor tan fort que tenia amb el seu marit i a Salvador la mort de Teresa el marcarà durant la seva vida.Aquest dos tenen una filla anomenada Sofia,que s’enamora d’Eladi.El pare de Sofia mor un poc abans de casa-se amb Eladi.Aquest té una amant i tenen una filla anomenada Maria a la qual Sofia l’adopatará i després donará a llum a dos nens més,en Ramon i en Jaume.

La segona part ens parla sobre les relacions dels personatges,és a dir,sobre les seves intimitats.La relació de Sofia i Eladi al llarg de la historia es veu que no funcioná,perque Sofia utilitzava a Eladi quan més li convenia.Maria i Ramón aniran sempre junts mantenint una relació més que amigosa.En un moment inoportú apareix Jaume,i com Ramon i Maria no volia que aquest contara la relació que mantenien als seus pares jugen amb ell de forma violenta i al final mor en un accident.Maria i Ramon se´n van de vacances amb uns amics i la senyora Rosa abans de que la despedirán o conta tot als seus pares.Ramon al saber la veritat se´n va de casa i Maria és suicida.Eladi al recibir la noticia de que la seva filla a mort,mor de tristesa i vellesa.

En la tercera part ens diu que al final de la historia la casa pasa a poder dels militars.Sofia és veu obligada a viatgar a l’estranger,però al final d’aquesta historia hi ha un retrobament entre els tres personatges que qeden vius;l’Armada,en Ramon i  la Sofia.

La meua opinió és que hi han massa personatges i et lies un poc.Tambè que es fa pesada de llegir degut a la seva extenció,però en general el llibre m’ha agradat molt.

Mirall Trencat, Rafa Cebrián

El llibre que m'he llegit s'anomena Mirall Trencat de Mercè Rodoreda. El llibre esta vinculat al segle XX i el tema a tractar es la l'amor, la guerra i la mort dels personatges.
     La primera part del llibre ens conta qui son els personatges i la relació que hi ha entre ells. Els primers protagonistes són Teresa i Nicolau, pero aquest mor al poc de temps. Per un altre costat esta Salavador enamorat d'una bella dema anomenada Barbara, pero aquesta també mor al poc de temps aixi que la nessesita una dama i troba a Teresa. Aquestos es casen i decideixen anar a viure a una torre, ja alli tenen una filla anomenada Sofia que s'enamora de un xic templat anomenat l'Eladi, quan van a casar-se de colp mor el pare de Sofia, Salvador. Una volta recuperada Sofia decideixen tindre dos fills més un que havia tingut Eladi amb una altra parella. Primer mor Jaume un dels fills que es assasinat pels germans i després mor Maria suiccidants des de el terrat, sols ueda Ramon, que se'n va de casa i ja no se sap res d'ell. més tard mor l'Eladi. La novel.la acava que Teresa dona les propietats a la cuinera Armanda, i Teresa decideix abandoanar el pais, amb el nou destí de França. 
En la meua opinió m'ha paregut un llibre llarg i avorit, perque a la fi ja no t'enrrecordes del principi.

Les veus del pamano

   La Tina, una mestra a la que li encomanen fer un treball per a l'escola, troba darrere de la pizarra d'una de les aules, de la vella escola que van a enderrocar, un forat que contenia una capsa de puros. A l'interior d'aquesta capsa Tina va trobar unes llibretes, on l'Oriol Fontelles conta la seva estància en Torena.

Torena es un poble fronterís amb França, on un alcalde dictatorial imposa la llei de l'època de la postguerra. Després de l'injusta mort d'un xiquet. Oriol, atrapat per la seua covardia, es veu en mig d'una lluita entre els maquis i l'alcalde, l'abandó per part la seua dona, un nou amor, una mort prematura...

Tina, després d'aquest descobriment, decideix investigar sobre les llibretes, adonant-se d'aquesta forma que les llibretes eren unes cartes on Oriol li conta la seua vida plena d'enganys a la seua filla, que no coneix.

Mentre la vida de Tina s'enfonsa, un matrimoni infidel i un fill que porta la seua vida per camins oposats a les creences dels seus pares. Acabant amb una vida solitària i amb un tràgic final.

LA FOSCOR DE L'ELISENDA

Fa molts anys que estic sumida en aquesta foscor i l'única llum que em queda es el teu record. Ara que aquella dona ha mort ja no hi ha cap perill de que es descobreixca la veritat, ningú et llevarà el lloc que el pertoca, el de beat. Vaig lluitar per la teva beatificació fent el que fora necessari  per a que s'acomplira el meu objectiu i quasi es descobreix tot per culpa d'aquella dona que l'única cosa que va fer es clavar-se en assumptes que no li importaven. Vaig fer el que calia fer, ella s'ho va buscar. Ara que tot torna a estar en el seu lloc puc contar-te que el teu fill Marcel està bé i el teu net també. En els estudis es pareix a tu, serà un gran mestre. Recorde el primer cop que el vaig veure, la brillantor dels seus ulls em va recordar als teus. Es pareixia més a tu que el teu propi fill. Encara que tot açò que et conte ja ho sabràs, però necessite parlar amb algú i senc que tu eres l'únic amb el que puc ser sincera del tot i parlar obertament sobre els meus sentiments, com aquell cop, quan estava quasi en la completa obscuritat, i et vaig dir que era la primera vegada que tenia por. Crec que sols t'ho vaig dir a tu, ja saps com sóc. Ara que ja t'ho he contat tot et puc dir que ens queda poc per a tornar-nos a veure, la ceguera no es l'única que em pertorba i pronte tornarem a estar junts. Per una part tinc por perquè la mort no es cosa per a jugar, però per l'altra em senc feliç perquè pronte ens podrem abraçar com quan pasavem aquelles nit junts a Barcelona.