La inocent

Miquel no podía creure com la seva vida havia canviat tan ràpidament en l’últim mes. Avanç  de conèixer l’Elisa tansols era un funcionari del montó, amb una vida monòtona, acceptant i denegant peticions per a els que volien rebre una paga mensual. Salsava tots els matins, a la mateixa hora es vestia, i s’encaminava cap a l’oficina, maleïa cada cop que entrava, i veía a la Lluïsa fossant  el seu ordinador, era la dona més repugnant que havia conegut en aquesta vida, xafardera, engreïda, presumida i prepotent, tot el contrari de la seva Elissa, guapa, simpàtica, tots els millors adjectius del món no li bastaven per a poder descriure-la.

I ara tot havia canviat,es trobava a la presó, per un crim que no havia comés, que ni tansols se li hauria passat mai ni per el cap fer una cosa així, volien llevar-se’l del mig perquè ja estava clavant els nassos on no li importava. L’Havien acusat de matar al MANOLO, un policia.

L’Elissa era una de les persones que anava a demanar una pensió  a la seva oficina, prompte varen connectar, i l’Elisa va començar a contar-li la seva vida. Li va contar que tenía un veí que havia sigut acusat de matar a una prostituta, amb set ganivetades. Ella estava molt segura de que el seu veí no ho havia fer, s’havia que era massa bona persona, i que no li faria  mal ni a una mosca. Miquel la va creurer de seguida i va començar a investigar, li agradava eixa xica i volia fer tot el possible per a que es fixara amb ell.

A hores d’ara encara no s’havia qui era l’assassí,  sabia molt cert que el veí de l’Elissa no ho havia fet. Feia tansols un día que es va despertar i s’encaminava al treball, i van tocar a la porta, eren dos policies que l’acusaven de matar al MANOLO, l’únic que sabia d’aquest home era que era el seu principal sospitós de la mort de la prostituta, ell no havia comés ningun crim, sols l’havia seguit per comprovar si era ell l’assassí. Un policia li va susurrar al cau de l’orella, “ si no haveres  clavat el nas on no el tocava… ara no series  empresonat”. Miquel en eixe moment  eu va comprendre tot, per llevar-se’l del mig, havien fet el possible per a que ell pareguera  que era un assassí, tan sols per llevar-se’l  del mig, per a que no descobrira  la veritat, li faltava  molt poc per a descobrir la veritat, i ara es quedaria sempre sense saber-ho, i el veí de l’Elissa seria també jutjat per un crim no comés.

A Miquel el condemnaren durant dos anys de presó, tansols tenía l’esperança que quan eixira la seva Elissa estiga esperant-lo.