Carta de Toru (Tòquio Blues)

"Després de tot el que he viscut, pense, només faig que pensar, i cada vegada m'aterra més la forma en la que he sabut dur aquesta
situació, tots aquests aconteciments que han ocorregut en un periòde de temps tan curt.
Ací estic, a sota la soca d'un arbre, escriguent auqestes paraules, expressant tot allò que s'hem passa pel cap.El que no para de passar pel meu cap cada estona, cada minut, cada segon, i encara que parega increíble, cada centèsima, és la Naoko, i junt amb aquest pensament, també hem passen pel cap algunes preguntes... "per què Naoko?", "he sigut jo aquell punt negre pel qual feres això?".
Però també recorde la perfecció del seu cos, la bellesa de la seua cara, el tacte dels seus llavis, i sobretot la seua olor. No passa cap segon de la meua vida, que no pense aquestes coses. Però també tinc a la Midora al cap, ella m'ha ajudat molt a oblidar moltes vegades allò que m'afectava.
Jo sé que a la Midori la puc tindre, se que si torne a ella, m'obrirà les portes de sa casa, també sé que si busque a tota la meva familia hem voldràn junts a ells, com sempre. Però jo sé, que el que realment va a donar-me la felicitat és reunir-me amb la Naoko. I jo, Toru, envie tota la meua estima a aquella gent que m'ha dnat suport en tot moment, a quella gent que hem vol, però la meua necessitat ara, és retrobar-me amb la Naoko.Espere que siga de comprensió la decisió que he triat."

Adéu. Estaré bé.

 Toru.

Llegí la Midori amb unes llàgrimes desconsolants. Ella i la seua germana trobaren a Toru penjat sota la soca de l'arbre on havia escrit aquestes paraules.