Tokio Blues - Josep Nadal Belda

Per a finalitzar la lectura d'aquest curs he elegit tokio blues , aquest llibre m'ha semblat entretingut ja que tracta temes d'adolescència . És un llibre recomanable per a companys de la nostra edat.

Naoko mor i Toru decideix enviar-li una carta a Midori per dir-li que li agradaria estar amb ella i evair-se de tots els problemes i pensar en altres coses.

Midori quan acavà de llegir la carta amb una riatlla posada a la cara decideix contestar-li per dir-li que ella també desitjava estar al seu costat.

Els dos amics quedaren a la casa de Toru per parlar i contar-se coses fins que comensaren a parlar dels estudis al cap d'una estona es feia l'hora de sopar i com que toru no tenia res per a sopar , encamanaren unes pizzes.

Soparen tranquil·lament i s'assegueren al sofà a veurer una pelo·lícula de por i acavarent fent l'acte sexual.
Midori es quedà a casa de Toru a dormir. A l'endemà Midori es despertà i va veurer una nota baix de l'esmorzar que tenia al llit en la qual posava que Toru l'estimava però quan va ixir fora al comedor es vegé el cos de Toru colgant d'una corda. Toru s'havia suicidat.

Firmin i els seus coneixements de supervivència...

"Ací em trobe jo, assegut, sense cap lloc on anar, al rant de la vorera. A la vorera de d'enfront del que queda de llibrería i al voltant només hi ha que runa i grues, mire cap on mire sols hi han coses que a mi no m'aprofiten. Necessite menjar i com és lògic, no sé per on puc tirar, i a més a més tot eren màquines que posaven perill la meua vida.
MMM.... Però se m'ocorre una idea. Als llibres de "Supervivència pera una rata" que hi havia a la biblioteca, m'explicava coses, i eren coses molt interessants.
Sí, us explique, un dels capítols que hi havia a quest llibre, si no recorde mal, retractava al peu de la lletra la situació en la qual estic, i em deia que el millor que podia fer, era endinssar-me en els albellons de la ciutat i que ixquera d'un d'ells quan sapiera que no tinc perill. Això vaig a fer... Ara us conte...

Shhhh, no crideu ansiosos per saber on estic que ací no veig quasi el que tinc al voltant, sé que hi ha aigua, perquè vaig mullat de dalt a baix, però crec que hi han més criatures com jo per ací i estic buscant una eixida molt ràpidament.

Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii mareeeeeeeeeeeeeeeeeeee ajudaaaaaaaaa'm! On estic? On m'he clavat? Que vaig a fer aquí dins? De debò que no pense tocar mai més un llibre que de títol tinga "Supervivència per a una rata", que cony, cap llibre, bé tampoc crec que hi puga, m'he quedat atrapat ací dins i no se que fer..."

Carta de Toru (Tòquio Blues)

"Després de tot el que he viscut, pense, només faig que pensar, i cada vegada m'aterra més la forma en la que he sabut dur aquesta
situació, tots aquests aconteciments que han ocorregut en un periòde de temps tan curt.
Ací estic, a sota la soca d'un arbre, escriguent auqestes paraules, expressant tot allò que s'hem passa pel cap.El que no para de passar pel meu cap cada estona, cada minut, cada segon, i encara que parega increíble, cada centèsima, és la Naoko, i junt amb aquest pensament, també hem passen pel cap algunes preguntes... "per què Naoko?", "he sigut jo aquell punt negre pel qual feres això?".
Però també recorde la perfecció del seu cos, la bellesa de la seua cara, el tacte dels seus llavis, i sobretot la seua olor. No passa cap segon de la meua vida, que no pense aquestes coses. Però també tinc a la Midora al cap, ella m'ha ajudat molt a oblidar moltes vegades allò que m'afectava.
Jo sé que a la Midori la puc tindre, se que si torne a ella, m'obrirà les portes de sa casa, també sé que si busque a tota la meva familia hem voldràn junts a ells, com sempre. Però jo sé, que el que realment va a donar-me la felicitat és reunir-me amb la Naoko. I jo, Toru, envie tota la meua estima a aquella gent que m'ha dnat suport en tot moment, a quella gent que hem vol, però la meua necessitat ara, és retrobar-me amb la Naoko.Espere que siga de comprensió la decisió que he triat."

Adéu. Estaré bé.

 Toru.

Llegí la Midori amb unes llàgrimes desconsolants. Ella i la seua germana trobaren a Toru penjat sota la soca de l'arbre on havia escrit aquestes paraules.

Tokio Blues

No vaig tardar gens en colgar el telèfon de l’estació i vaig a agafar corrent un tren cap a casa de Midori. Per una part tot s’havia acabat, però ara per a mi començava una altra vida amb una altra persona. Mai oblidaré a Naoko, però ho tenia que fer.
Midori m’esperava ja fora de casa. El primer que vam fer va ser besar-se mentre ella em repetia una i una altra vegada que sabia que tornaríem i que jo m’ho pensaria be. Va ser un dia d’emocions per a nosaltres, vam estar tot el dia junts. Vam dinar en la seva casa, ja que la germana no estava, i desprès vam anar a pegar una volta per els carrers i recordar totes les histories junts de nosaltres dos de tems enrere. Va ser una tarda màgica, ja que no vaig pensar quasi res en Naoko, estava enamorant-me de ella i ho sabia. Vam anar finalment a sopar a un bar que ens va agradar a simple vista. Vam entrar i vam demanar el menjar favorit de nosaltres dos.
Finalment ens vam anar a la meva casa, ja que en sa casa la seva germana dormia eixa nit. Estàvem molt feliços, li vaig tocar la guitarra alguna cançó que hem sabia, mentre ella estava amb Gavina. Bevíem Whisky, mentre es besàvem, finalment no aguantarem més i se’n vam anar al llit...

Les veus del Pamano de Jaume Cabré

En Pere Serrallac desprès de la mort de la Tina se’n va anar del poble i marxa cap a Soria per a treballar en una important empresa de marmols. Com que era un gran artista de seguida es va fer un lloc important en l’empresa. Tot li anava be, la seua família estava còmoda i a demes guanyava un dineral. Però un dia un treballador de la empresa rival el va amenaçar, contant a la policia que ell havia matat l’Oriol Fontelles amb la Luger de son pare de quan va lluitar contra el comunisme en la Divisió Blava. No ho contaria amb ningú amb la condició de que enfonsara des de dins la empresa on treballava. Però aquest que tenia mes collons que Chuck Norris li va pegar quatre punyades ben pegades que no es va poder alçar.