En "Mirall trencat" tenim una història que passa per tres generacions de la mateixa família, i es que en les famílies del segle XIX (època en que comença la novel·la), persistien els valors patrimonials, com ocorre amb la de Teresa Goday una volta és casada per primera volta. L'herència es considerava un dret tradicional, sancionat per la llei i els codis civils. Com marit, el pare era l'administrador únic dels béns familiars, encara que era lliure de deixar aquestos béns a una filla, per exemple, encara que fos una dona (en la novel·la Salvador Valldaura ho fa, deixant-li la seua fortuna a sa filla Sofia).
La família era, per a la societat burgesa, el principal sustent no només del sistema social sinó també de l'econòmic i el polític. En ella els fills aprenien la tradició i adquirien els valors que els serien útils en el futur.
Com a institució més o menys intemporal, la família burgesa té l'acumulació del patrimoni com un dels seus objectius principals. La tradició i l'herència són rebuts per l'individu en néixer i és la seva obligació no només mantenir-los, sinó, en els casos materials, incrementar-los (ja siga casant-se amb alguna altra persona que també poseïsca una gran fortuna o fent negocis). Les possessions familiars eren símbol de distinció i prestigi, en una societat en la qual ja havien perdut importància aspectes com el títol de noblesa. La casa i el seu contingut eren la part fonamental del patrimoni, un llegat que havia de ser transmès als hereus, així com el "bon nom" i la posició social.
